José Mourinho té veu. No era degut a una sobtada afonia, el seu silenci després d'haver dit “filho de puta” a l'àrbitre del Vila-real-Real Madrid. De mala gana, amb cara de xai degollat, va comparèixer davant la premsa a Xipre, per imperatiu de la UEFA. Des que Pep Guardiola li va concedir el títol de “puto amo” de la sala de premsa no ha estat més el mateix que era. Les seves millors actuacions han estat enmig de les tanganes per ficar el dit a l'ull a Vilanova, als pàrquings dels àrbitres i als túnels de vestidors. Moltes vegades ha enviat el seu ajudant a la sala de premsa i quan el sidral que ha muntat ha estat ridícul i injustificable, ha decidit absentar-se de la seva obligació de comparèixer davant els mitjans (amb el suport del seu club i amb el vistiplau dels organitzadors de la competició, que es mantenen en la línia que va assenyalar Pep Guardiola de destrucció de la seva reputació, si és que mai n'han tingut).

Ofensiu cada vegada que parla, fins i tot el seu silenci és ple de mala educació. Tot i el seu to baix, ahir també ho va ser. Va carregar contra el seu club mateix. Quan li van demanar que justifiqués el seu silenci des de l'empat a Vila-real, va contradir un superior seu: “Jo no haig de justificar res. Jo no en sóc el responsable ni he estat jo qui ha determinat absolutament res.” No va ser una sortida improvisada a una pregunta previsible. Era un desmentiment premeditat al que havia dit el dia abans Emilio Butragueño, director de relacions institucionals del club blanc. “La decisió de no fer declaracions va ser presa pel quadre tècnic i els jugadors”, havia dit Butragueño. Vés a saber què li passa pel cap al tècnic portuguès. Com si no en tingués prou amb la seva inseguretat, qui sap si ara es vol carregar també Butragueño com ho va fer amb Jorge Valdano la temporada passada. Butragueño, de fet, ja havia esmenat un altre executiu del club Miguel Pardeza. El director de futbol havia dit que el club s'havia sentit maltractat per l'arbitratge a Vila-real, i Butragueño va dir que ells no parlen dels àrbitres. Embolica que fa fort. Mentrestant, Florentino Pérez calla. O no, perquè sol parlar a través dels integrants de la Central Lechera.

I per acabar, els jugadors de Mourinho cada vegada sembla que tenen més veu pròpia. També li van deixar un altre missatge després del numeret a Vila-real amb la victòria contra la Real Sociedad dissabte: el que hem de fer és jugar a futbol. Ell ho veu d'una altra manera. I està convençut que els calen més coses per poder-se imposar al Barça. Per això intenta desestabilitzar els rivals, condicionar els àrbitres, enardir els seus jugadors per crear un clima de confrontació. No confia en el seu equip per aconseguir els objectius limitant-se a jugar a futbol i intentar ser millor que els rivals. Veurem fins quan els seus jugadors confien en ell. Si és que encara hi confien. I com ho explica cadascú. La situació promet diversitat. I diversió.