En el futbol, a pesar del tòpic, les aparences no solen enganyar. Si més no, en el que aparentaven els enfrontaments de quarts de final de la lliga de campions. Després dels partits d'anada, hi ha tres eliminatòries pràcticament sentenciades i una per decidir. Tal com era previsible, el Real Madrid no va tenir gaires problemes per imposar-se a l'Apoel a Nicòsia. Si de cas, va prendre massa precaucions durant bona part del partit. Sense joc al mig del camp, Mourinho pretenia que un sòlid dispositiu defensiu contingués la nul·la activitat ofensiva de l'equip xipriota, i en canvi va situar a davant els seus dos davanters centre, Higuaín i Benzema, i Cristiano Ronaldo. Contra un equip que només sap tancar-se a darrere i intentar contracops sense desabrigar-se, el tècnic portuguès va renunciar a elaborar futbol i ho va confiar tot a les aventures dels seus davanters. No en va treure res de bo. Fins que es va arriscar fent entrar dos jugadors que saben què fer amb la pilota, Marcelo i Kaká., decisius en els tres gols. El Madrid ja té l'eliminatòria resolta, però en les semifinals el seu entrenador segurament haurà d'especular menys si vol arribar a la final.

El seu rival serà amb quasi tota seguretat el Bayern de Munic, un equip que en línies generals no és gaire diferent del Madrid. Té poc gust per a l'elaboració de joc, se sent còmode jugant al contraatac i en partits descontrolats té molt potencial ofensiu. Però quan s'entra en detalls el Madrid millora totes les qualitats del Bayern i li fa ressaltar els defectes. L'equip de Mourinho és més potent en atac, més capaç de dominar al centre del camp i és força més sòlid en defensa. Els alemanys tindrien el factor anímic de poder jugar la final a casa com a impuls. Però també haurien de millorar les seves prestacions en tots els aspectes del joc.

A l'altra banda del quadre, el Chelsea té molt ben encarrilada l'eliminatòria contra el Benfica Amb el canvi d'entrenador ha aconseguit almenys que el rendiment sigui el mínim exigible per la qualitat de la plantilla. El canvi amb el relleu de Villas-Boas per Di Matteo de moment es nota més en l'actitud de l'equip que en l'aspecte tàctic. El renaixement de Fernando Torres n'és la mostra més palpable. Però també és veritat que el joc del Chelsea encara és indefinit i que es basa més a buscar les debilitats del rival que en les qualitats pròpies. El Benfica va ser més consistent en aquest aspecte, el de la personalitat. I potser en aquest punt l'eliminatòria encara es manté mínimament oberta.

També s'ha constatat que l'eliminatòria entre el Milan i el Barça era digna de ser la final d'aquesta edició de la Champions. Només el Madrid pot arribar al seu nivell, sempre que el seu entrenador estigui disposat a apostar per guanyar més que per no perdre. L'equip de Guardiola ha de resoldre la dificultat per fer gols, perquè en joc és inabastable per a tots els rivals.