El que feia més gols que Pelé i que Cruyff
Hi va haver una època en què el Cosmos de Nova York es va situar en el mapa del futbol mundial. Va ser quan va fitxar el llavors millor jugador de tots els temps, Pelé. I amb Pelé van passar per la lliga nord-americana unes quantes grans figures del futbol mundial. Al Cosmos mateix hi va jugar també, al costat d'O'Rei, l'alemany Franz Beckenbauer, el Kaiser, i el també brasiler campió del món Carlos Alberto. Fins i tot hi va jugar Johan Neeskens, que va seguir al cap d'un any Johan Cruyff després de jugar junts al Barça. Cruyff va estar una temporada a Los Angeles Aztecs i una altra al Washington Diplomats. I també va jugar uns quants partits en el Cosmos, que es va convertir en el club que va reunir més estrelles. Eren els anys setanta i entre mitjan aquella dècada i la dels vuitanta la lliga de futbol (soccer) nord-americana es va fer un lloc en el mapa del futbol mundial, que girava al voltant de dos eixos: Sud-amèrica i Europa. Pelé, Beckenbauer i Cruyff, els grans mites en actiu de l'època, van ajudar a donar visibilitat a aquell intent de fer arrelar el futbol als Estats Units. Més visibilitat que futbol, s'ha de dir. Perquè tots tres estaven en el tram final de la seva carrera (encara que Cruyff va ser capaç de tornar al Llevant i més tard a Holanda, on encara va ser capaç de ser campió amb l'Ajax i amb el Feyenoord). Però van fer la seva funció, igual com la presència habitual a les grades de l'estadi del Cosmos de figures de projecció universal com ara Muhammad Ali, Andy Warhol, Robert Redford, Mick Jagger i Elton John.
Totes aquestes grans estrelles del futbol de tots els temps, però, van quedar empetitides per un altre jugador, si ho mesurem pel rendiment futbolístic. Sí, si el Cosmos va guanyar cinc lligues seguides va ser per Pelé, i per Beckenbauer i per altres jugadors anònims que van córrer molt per ells. Però hauria estat impossible sense els gols i el caràcter d'un altre jugador internacional a l'ombra de la fama de les grans figures. Va ser Giorgio Chinaglia. Als que en aquella època érem uns nens ens semblava estrany que hi hagués un jugador que des dels Estats Units fos capaç d'arribar a cridar més l'atenció que Pelé, que fes més gols que ell. Chinaglia va ser capaç de marcar 193 gols en 206 partits amb el Cosmos i amb el temps va arribar a ser considerat el millor jugador que havia passat per la NASL.
Giorgio Chinaglia va morir aquest diumenge. Massa aviat (era del mateix any que Cruyff). Amb el temps, i ara amb la seva mort, vam saber més de qui havia estat Chinaglia. Que era tan italià com gal·lès. Que era una força bruta tant al camp com fora. Que les seves maneres quadraven amb la seva ideologia feixista. Que a pesar d'això, o per tot això, va ser escollit com el millor jugador de la història del Lazio durant el centenari del club romà. Tot això i més. Però per als de la meva generació sempre va ser, serà, aquell jugador que feia més gols que Pelé i que Cruyff.