Veure el Barça, veure els nens
“Ha arribat un moment en què només tinc ganes de veure jugar el Barça, i si no el que m'agrada més és veure jugar els nens.” Això em deia un amic en una d'aquestes tardes del MIC, el torneig internacional de futbol formatiu que es juga a la Costa Brava i que ja arriba a la dotzena edició. Efectivament, em sembla una bona manera de sintetitzar el que significa avui dia el goig de veure futbol en el seu sentit més pur. És clar que hi ha més pols d'atracció futbolística si es busquen, equips que valen la pena ser vistos, partits que són pura delícia. Però per trobar garantia de diversió les paraules del meu amic són una guia segura.
Aquest matí es juguen les finals de les diferents categories i es clourà una nova edició d'un torneig que ja és una cita clàssica del futbol formatiu a Catalunya, però també un referent de primer nivell mundial. Dos-cents deu equips de quaranta països competint intensivament durant la Setmana Santa és un esdeveniment de primera magnitud, tant pel que fa a la complexitat de l'organització com a l'ambició del torneig. En tots dos aspectes el MIC és un èxit. Però també ho és en l'aspecte més important: el del procés de formació dels nens que hi participen, des de la categoria d'alevins fins a la de juvenils. Ho assenyalava el president del Barça, Sandro Rosell, aquest divendres, en què va assistir al camp municipal de Mont-ras (el fet curiós és que Mont-ras primer va tenir camp de futbol per poder ser seu del MIC i després va tenir equip amb nois del poble, cosa que també no deixa de ser un èxit del torneig) al partit de l'infantil del Barça contra el Girona i al de l'Aspire de Qatar i el Gimnàstica Manresa (club en què Pep Guardiola va jugar de nen abans d'entrar a la Masia). Rosell deia que un factor important per a la formació futbolística (i també humana) dels nens és que s'enfronten durant uns dies amb equips de països diferents, cosa que els ajuda a millorar el seu nivell i els enriqueix també personalment.
L'altre aspecte que ajuda molt a donar valor a la feina del MIC és veure que nens que hi han participat en alguna de les edicions ara són futbolistes de primer nivell. I que els que no han arribat a l'elit sempre podran mostrar el seu orgull d'haver jugat amb o contra algun d'ells. La dada més potent en aquest aspecte és que de les plantilles actuals del Barça i l'Espanyol, divuit jugadors han jugat en alguna de les edicions del MIC.
No hi ha dubte que el MIC és fruit d'una idea molt bona. Però les bones idees no arriben soles a res si no es desenvolupen amb intel·ligència i ambició. Així ha estat. Una anècdota del seu origen ho il·lustra: el MIC era originàriament la sigla de Mundial Islas Canarias. La idea de traslladar-lo a la Costa Brava i apostar-hi fort el va començar a convertir en el que és ara. Per no caure en despeses innecessàries es va mantenir la marca MIC i reconvertir-lo en Mediterranean Internacional Cup. El que és ara. Futbol pur.