Amb Messi no es perd
Guardiola volia que si el Madrid ha de guanyar la lliga, ho hagi de fer al Camp Nou. I serà així. El clàssic de dissabte podrà decidir la lliga. Qui guanyi tindrà les de guanyar. El Barça ho va aconseguir fent un partit molt meritori al Ciutat de València. El va jugar com si dimecres no s'enfrontés al Chelsea i com si dissabte no vingués el Madrid. Com juga els partits decisius, i el d'ahir ho era. Per a les seves aspiracions. I per a la seva higiene mental.
El Barça va començar el partit exhibint les millors sensacions possibles. Dominava, arribava a l'àrea i rematava a porteria. I tallava amb eficiència tots els intents de contraatac del Llevant, amb un excel·lent joc de posició i d'ajudes. La intenció de Guardiola era evitar el que havia passat en el desplaçament anterior, a Saragossa. L'equip havia d'entrar al partit des del primer instant. Ho va fer. Tant en l'aspecte tàctic com en el mental. De seguida va dominar i va tancar l'equip de Juan Ignacio Martínez al seu camp i va generar joc tant per les bandes com pel mig, tot i que la densitat de població que hi havia va impedir crear cap ocasió de gol neta. Però Munúa va tenir feina. El Llevant només deixava Koné sol a dalt. Martínez el volia fresc perquè perseguís totes les pilotes que li llançaven els seus companys, i un parell o tres es llançaven a ajudar l'ivorià per mirar de sorprendre la defensa del Barça. No van aconseguir crear perill.
Aquest era el partit que volia el Llevant. En l'enfrontament de la primera volta al Camp Nou va fer un partit molt meritori, perquè va voler jugar i va disputar la pilota als blaugrana al mig del camp. Ho van fer molt bé, però el resultat al final va ser 5-0. Martínez va provar ahir tot el contrari: renúncia total al joc al mig del camp. Tot l'equip excepte Koné molt tancat en defensa, just davant l'àrea. I fiar-ho tot a les aventures més o menys solitàries del seu davanter. O a les jugades d'estratègia, un dels seus forts. El primer córner que van forçar va ser celebrat com una ocasió de gol. De seguida es va veure per què. No va rematar ningú del Llevant la centrada, però el rebuig va anar a parar a les mans de Sergio Busquets. Penal. I gol de Barkero, l'especialista. La sensació era totalment diferent, però el resultat era el mateix que a Saragossa. El Barça no va canviar, entre altres coses, perquè ho havia estat fent tot força bé. Va continuar insistint, però en l'aspecte anímic es va notar un Llevant més fort i un Barça menys incisiu. Guardiola va mirar d'arreglar-ho posant Pedro a la dreta, Alexis al mig i Thiago a l'esquerra de l'atac, amb Messi de punta del rombe dels mitjos. A l'argentí li va costar entrar en joc, i sempre va estar envoltat de rivals. La primera part es va acabar amb l'1-0.
La segona el Barça va jugar igual, però encara amb més empenta. Es tractava de mantenir el partit calent perquè Messi hi fes la queixalada. Si l'equip mantenia la tensió, l'argentí apareixeria. I tant que ho va fer. Com ho sol fer, decidint. La lliga es podrà decidir al Camp Nou. Com volien els blaugrana. I la volen per a ells. Ahir va ser dels dies que Guardiola se sent molt orgullós dels seus.