El Barça ha aconseguit que el clàssic de dissabte pugui ser decisiu per al desenllaç de la lliga perquè ha fet el que Guardiola va demanar als seus jugadors: fer-ho més bé. Encara més bé que quan ho han fet molt bé. No hi ha cap recepta més efectiva per lluitar contra l'atzar, contra tot el que conté aquest terme, que ja sabem que va de la sort més pura a la influència més descarada en tot el que passa en un partit, en una competició. De fet, no hi ha cap altra manera. No des del Barça. Si es guanya un dia rere l'altre, no es deixa cap escletxa perquè l'atzar intervingui. L'única manera. Això és el que ha fet l'equip de Guardiola des que va caure derrotat a Pamplona, ja fa més de dos mesos. Catorze victòries i només un empat (a zero, a Milà). Onze de seguides a la lliga i tres en els altres tres partits de la lliga de campions. Això diuen els números, implacables. Com els de Messi: 24 gols en els últims 14 partits. Però també ho diu el joc. Intimidador per als rivals, capaç de superar tota mena de dificultats, que no han estat poques.

Tot va començar quan, ja abans que el Barça quedés a deu punts del líder, Guardiola va dir: “Aquesta lliga no la guanyarem.” Va aconseguir l'efecte que buscava. Que l'equip deixés d'estar pendent de la diferència de punts i se centrés exclusivament en ell mateix: en el seu joc, en la manera de competir, a jugar a futbol encara més bé del que ho havia arribat a fer. Desprendre's de la llosa d'haver perdut punts que no hauria d'haver perdut, sobreposar-se a la influència de l'atzar. L'altre efecte va ser extern. Igual com quan va desactivar, ara fa un any, el joc de desestabilització de Mourinho a la sala de premsa donant-li la raó, concedint-li el títol de “puto amo”, Guardiola va desconcertar l'entorn propi i el del club blanc amb la seva claudicació pública. No és que les seves paraules hagin fet perdre punts al Madrid. Hi ha altres raons per a això. Però sí que han impulsat el seu equip a la situació en què es troba ara: poder aprofitar les ensopegades del líder. El Barça és ara un equip amb recursos tàctics infinits. Molt fort, tant amb la pilota com sense. Resol els partits tant per joc com per competitivitat. I sempre és capaç de crear les millors condicions per a l'expressió de Messi, que continua superant-se en les seves prestacions i que és la màxima expressió de les ganes de guanyar de l'equip.

El Madrid, en canvi, ha cedit sis punts del seu màxim avantatge i el final de temporada se li està fent llarg. Ha perdut aquella potència devastadora que en algunes fases de la temporada el convertia en un equip inassequible. És menys contundent, més ansiós, més insegur. I cada dia està més en mans de Cristiano Ronaldo, el colós que l'impulsa amb els seus gols. Però l'equip de Mourinho no podrà viure el partit del Camp Nou com un tràmit, que és el que hauria volgut. El tècnic portuguès haurà de tornar a enfrontar-se als seus complexos.