Els nervis de Mourinho
Mourinho va perdre dimecres contra el Bayern de Munic, però al cap hi tenia el Barça. No havia perdut cap partit en la lliga de campions des de la derrota contra el Barça al Bernabeu en les semifinals de la temporada passada, i a Munic no va poder evitar tornar-hi a fer referència: “El partit de Champions de la temporada passada ja sap tothom com el vam perdre.” Un cop més es va confirmar l'obsessió del tècnic portuguès amb el Barça. Li és impossible centrar-se únicament en el rival de torn, sempre té el Barça ficat al cap. I Guardiola. A preguntes de Sky Sport Itàlia després del partit de Munic també va parlar del tècnic català: “És un noi intel·ligent i sap com ha guanyat tants partits en la lliga i en la Champions. Sap perfectament com ho ha fet.” Mourinho no ha estat mai més el mateix des del 5-0 del Barça al Madrid el novembre de 2010 al Camp Nou. Aquell dia se li van trencar els esquemes. Com a entrenador no havia perdut mai per un resultat com aquell. Ell estava convençut de tenir la fórmula per superar l'equip de Guardiola, que era l'admiració del món per haver guanyat tots els títols el 2009. Va arribar al Camp Nou convençut que seria el principi de la fi del regnat del Barça, i des de llavors l'únic que li ha passat ha estat que l'obsessió amb el Barça ha acabat sent patològica.
A falta de resultats que li permetin atorgar-se la raó, ha hagut d'aprofundir en el discurs d'atribuir qualsevol derrota del seu equip als arbitratges. Però en això els seus jugadors ja no el segueixen. Més d'una vegada bona part de la plantilla blanca s'ha negat a secundar les seves crítiques als àrbitres quan l'equip ha ensopegat. Va passar a Vila-real i va tornar a passar quan el València va empatar al Bernabeu.
El portuguès no ha entrat a mai a raonar en qüestions futbolístiques qualsevol mal resultat. Per desviar l'atenció, ell va repetint coses com aquesta que tothom sap com guanya el Barça de Guardiola. Efectivament, tothom menys ell ho sap. Perquè es pot enganyar la gent un dia, però mai tantes vegades i tan continuadament com ell pretén. Però també s'està quedant sol en les excuses sobre les ensopegades del seu equip. Ell ja pot anar parlant dels àrbitres, però hi ha símptomes que a còpia de repetir-se evidencien la seva responsabilitat en determinats resultats. Són principalment dos, i que es van evidenciar en la derrota a l'Allianz Arena: l'alineació de Coentrao en lloc de Marcelo i la col·locació al mig del camp d'un trident defensiu. Són símptomes coincidents amb els pitjors partits del seu equip i principalment en els empats i les derrotes. El millors partits, en canvi, han estat amb Marcelo de lateral i amb jugadors com Kaká i Granero al costat de Xabi Alonso, en lloc d'altres com ara Lass o Khedira. En els moments més importants, Mourinho tendeix al conservadorisme. I més quan està tan nerviós com ara, amb el Barça tan a prop a la lliga i a la Champions.