El destí ja ha tornat al Chelsea el que li va prendre amb aquell gol d'Iniesta el 6 de maig de 2009. Li ha donat l'oportunitat de poder defensar un 1-0 al Camp Nou, en un partit en què va ser inferior, va assumir aquesta inferioritat i va traspassar amb èxit la porta que li va obrir el Barça amb la seva mala punteria. El destí ja li ha tornat el que el gol d'Iniesta li va prendre, potser en forma del xut al pal de Pedro i la rematada de Busquets als núvols en el descompte. El Barça, doncs, ja ha pagat la penitència d'haver-se classificat d'una manera cruel per al rival aquell dia, i deixem al marge l'arbitratge que hi va haver en aquell partit però també en el d'anada. Deixem-ho així, convinguem que ha estat el destí el que va permetre a l'equip de Di Matteo guanyar per 1-0, com va ser el destí el que va il·luminar el xut d'Iniesta.

I ara parlem de futbol. A vegades parlem tant de l'embolcall, del context, que quasi ens oblidem que el futbol sovint és tan simple com trobar la manera més senzilla de fer entrar la pilota a la porteria contrària. I en algunes ocasions fa la sensació que aquest pes excessiu del context arriba a condicionar l'equip. És possible relacionar la falta de malícia dels jugadors blaugrana dimecres a Stamford Bridge amb el pes dels últims enfrontaments entre els dos equips? Evidentment no se'n poden presentar proves, però si fem cas de les sensacions podríem arribar a creure-ho. Per això és convenient que amb vista al partit de tornada el Barça prepari el partit analitzant només des d'un punt de vista futbolístic el que va passar dimecres a Stamford Bridge. Deixem el vídeo del gol d'Iniesta a l'armari dels records i pensem només en futbol.

En això sí que són radicalment contraris el Barça i el Chelsea. Futbolísticament, dimecres es va veure la mínima expressió del futbol del Barça i la màxima expressió del futbol del Chelsea. El mínim rendiment amb la màxima inversió i el màxim rendiment amb la mínima inversió. Però no n'hi haurà prou de pensar que aquesta situació no es pot donar en 180 minuts seguits i que per això en els noranta que falten s'imposarà la lògica superioritat del Barça. Algunes coses diferents haurà de fer l'equip de Guardiola si vol superar l'eliminatòria. No només esperar que l'encert depengui d'una qüestió estadística. Guardiola ja ho va insinuar en la roda de premsa posterior a la derrota. És molt probable que d'entrada posi una defensa de tres i un home més al mig del camp, per poder atacar també amb extrems especialistes. El Barça va crear ocasions a Stamford Bridge, però va trobar a faltar el desequilibri que provoquen les arribades de la segona línia a l'àrea. I després hi haurà el factor Camp Nou. Cap any com aquest hi ha hagut tanta diferència entre el rendiment de l'equip a fora i a casa. Es jugarà amb les condicions que imposa el Barça. Que serà tant important dimarts com demà contra el Madrid.