El destí i el futbol

El destí ja ha tor­nat al Chel­sea el que li va pren­dre amb aquell gol d'Ini­esta el 6 de maig de 2009. Li ha donat l'opor­tu­ni­tat de poder defen­sar un 1-0 al Camp Nou, en un par­tit en què va ser infe­rior, va assu­mir aquesta infe­ri­o­ri­tat i va tras­pas­sar amb èxit la porta que li va obrir el Barça amb la seva mala pun­te­ria. El destí ja li ha tor­nat el que el gol d'Ini­esta li va pren­dre, pot­ser en forma del xut al pal de Pedro i la rema­tada de Bus­quets als núvols en el des­compte. El Barça, doncs, ja ha pagat la penitència d'haver-se clas­si­fi­cat d'una manera cruel per al rival aquell dia, i dei­xem al marge l'arbi­tratge que hi va haver en aquell par­tit però també en el d'anada. Dei­xem-ho així, con­vin­guem que ha estat el destí el que va per­me­tre a l'equip de Di Mat­teo gua­nyar per 1-0, com va ser el destí el que va il·lumi­nar el xut d'Ini­esta.

I ara par­lem de fut­bol. A vega­des par­lem tant de l'embol­call, del con­text, que quasi ens obli­dem que el fut­bol sovint és tan sim­ple com tro­bar la manera més sen­zi­lla de fer entrar la pilota a la por­te­ria contrària. I en algu­nes oca­si­ons fa la sen­sació que aquest pes exces­siu del con­text arriba a con­di­ci­o­nar l'equip. És pos­si­ble rela­ci­o­nar la falta de malícia dels juga­dors blau­grana dime­cres a Stam­ford Bridge amb el pes dels últims enfron­ta­ments entre els dos equips? Evi­dent­ment no se'n poden pre­sen­tar pro­ves, però si fem cas de les sen­sa­ci­ons podríem arri­bar a creure-ho. Per això és con­ve­ni­ent que amb vista al par­tit de tor­nada el Barça pre­pari el par­tit ana­lit­zant només des d'un punt de vista fut­bolístic el que va pas­sar dime­cres a Stam­ford Bridge. Dei­xem el vídeo del gol d'Ini­esta a l'armari dels records i pen­sem només en fut­bol.

En això sí que són radi­cal­ment con­tra­ris el Barça i el Chel­sea. Fut­bolísti­ca­ment, dime­cres es va veure la mínima expressió del fut­bol del Barça i la màxima expressió del fut­bol del Chel­sea. El mínim ren­di­ment amb la màxima inversió i el màxim ren­di­ment amb la mínima inversió. Però no n'hi haurà prou de pen­sar que aquesta situ­ació no es pot donar en 180 minuts seguits i que per això en els noranta que fal­ten s'impo­sarà la lògica supe­ri­o­ri­tat del Barça. Algu­nes coses dife­rents haurà de fer l'equip de Guar­di­ola si vol superar l'eli­mi­natòria. No només espe­rar que l'encert depen­gui d'una qüestió estadística. Guar­di­ola ja ho va insi­nuar en la roda de premsa poste­rior a la der­rota. És molt pro­ba­ble que d'entrada posi una defensa de tres i un home més al mig del camp, per poder ata­car també amb extrems espe­ci­a­lis­tes. El Barça va crear oca­si­ons a Stam­ford Bridge, però va tro­bar a fal­tar el dese­qui­li­bri que pro­vo­quen les arri­ba­des de la segona línia a l'àrea. I després hi haurà el fac­tor Camp Nou. Cap any com aquest hi ha hagut tanta diferència entre el ren­di­ment de l'equip a fora i a casa. Es jugarà amb les con­di­ci­ons que imposa el Barça. Que serà tant impor­tant dimarts com demà con­tra el Madrid.