A vegades aniria bé que en situacions com l'avui el Barça perdés. No, no estic desitjant que el Barça perdi contra el Madrid, ni espero que ho faci. Al contrari. Però deixin-m'ho plantejar com a hipòtesi per parlar del que no és el partit abans de parlar del partit. És pel que va dir Pep Guardiola després de perdre a Stamford Bridge: “Tinc la sensació que nosaltres, aquest any, ja hem guanyat. Arribar on som després dels entrebancs, els ensurts, les malalties que hem patit... Hem estat sencers. Sembla que només guanyes si aixeques un trofeu, però per mi ja hem guanyat.” La percepció que té Guardiola, però, també la té el barcelonisme? Només guanyes si aixeques un trofeu? O “guanyar” també és haver competit fins al final, com proposa l'entrenador? Tan sols ho podrem saber en la derrota. Haver-se convertit en un club que guanya (quasi) sempre després d'haver estat durant dècades un club que guanyava molt poc ha canviat d'alguna manera la manera de ser i de valorar les coses? Aquest és el quid de la qüestió.

Per això la hipòtesi inicial. Per poder comprovar el grau de maduresa del barcelonisme. Si amb Guardiola hem après alguna cosa més profunda que els grans resultats. Si el recorregut d'aquests anys per l'èxit ha servit per alguna cosa més que per presumir amb orgull i justícia. Jo tinc la percepció que sí, que competir com ho han fet després de tres anys d'èxits continuats, d'haver passat per tràngols com els que han afectat Vilanova i Abidal, de les indecències que no paren de venir de Madrid, d'haver retallat els deu punts de diferència a la lliga, després de tot això, la temporada ja ha valgut la pena. Que no s'ha de canviar res fonamental ni del mètode ni del comportament de l'equip encara que avui no guanyi o que quedi eliminat dimarts.

L'altre aspecte controvertit de la valoració de Guardiola abans de saber-se el desenllaç del partit d'avui i de l'eliminatòria de dimarts és que pugui semblar que és una manera de justificar-se si no es guanya res més. Res més lluny de la realitat. Pensar això és no conèixer aquest equip. No haver entès res del que ha passat aquests últims quatre anys. Ni una justificació, cap excusa, gens de mandra. L'equip de Guardiola ha competit com no ho havia fet en la seva història, almenys amb tanta continuïtat, i sovint ho ha fet més enllà del que li transmetia l'entorn. Ha passat moltes vegades. Però només cal recordar, per exemple, la primera vegada que l'equip de Guardiola va anar al Bernabeu. Amb quatre punts d'avantatge, com avui el Madrid. Podia permetre's no guanyar, com insinuava més d'un. Aquell dia, aquest diari va titular “Som i serem”. El Barça de Guardiola ja començava a ser el que és, i ens el crèiem. I va ser el dia del 2-6.

I ara parlem del partit d'avui. Amb ben poc està tot dit: competiu com ho heu fet sempre. Amb això n'hi ha prou. Més enllà del resultat. I gràcies per endavant, perquè ho mereixeu.