La segona plantofada del TAS
Fa vint anys, l'Associació Olímpica Britànica (BOA) va establir una norma segons la qual els esportistes britànics que donaven positiu en un control antidopatge no podien ser seleccionats per anar als Jocs Olímpics, un cop complerta la sanció, és clar. Molt més recentment, el Comitè Olímpic Internacional (COI) va adoptar una norma similar, anomenada regla Osaka segons la qual els esportistes sancionats més de sis mesos per dopatge no podien participar en els Jocs Olímpics. El mes d'octubre del 2011, el Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS) va dictaminar que la regla Osaka no respectava les pròpies normes del COI i la legislació mundial antidopatge i que l'havia d'eliminar. Aquesta setmana, el TAS ha dit a la BOA que la seva norma també és discriminatòria i que suposa una doble sanció als esportistes, la qual cosa vulnera la normativa mundial antidopatge. El director general de l'Agència Antidopatge (AMA), David Howman, va dir a la BOA que havia fet perdre el temps i diners amb el seu recurs.
Perdre temps, i diners, sobretot diners. I en els temps que corren. I una bona part són diners públics. El TAS ha fet baixar a la terra el Comitè Olímpic Britànic igual que va fer amb el COI fa uns mesos. Hi ha una estructura legal, impulsada pel mateix COI, que s'ha de respectar. Tots els organismes olímpics s'han passat massa temps fent el que els donava la gana –al capdavall són entitats privades, encara que rebin diners públics– que al final s'havien cregut que els organismes que s'anaven creant al seu voltant –TAS, AMA– estaven a les seves ordres, disposats a dir que sí a tot el que el COI i els comitès olímpics nacionals diguessin. Doncs no. Per segona vegada en si mesos, la resposta és no.
Diuen els britànics que continuaran lluitant per endurir les sancions als tramposos. Totalment d'acord, però que ho facin a través del codi mundial antidopatge, que és revisat periòdicament i en el qual es preveuen, en determinades condicions, les sancions a perpetuïtat. Els òrgans de govern de l'AMA estan formats, a parts iguals, per representants del món de l'esport i dels governs, que hi aporten una bona part del finançament.
La norma del BOA que ha estat revocada només impedia als esportistes tramposos anar als Jocs. Podien seguir competint en campionats britànics, d'Europa i del món. Igual que pretenia fer el COI amb la regla Osaka. És a dir que segons els organismes olímpics, a més de la divisió territorial que hi ha en les competicions esportistes –nacional, continental, mundial, Jocs Olímpics–, n'hi ha una altra de moral i ètica. En una banda els Jocs Olímpics i a l'altra tota la resta. Als Jocs només hi poden anar els esportistes purs –totalment purs si són britànics i amb una petita i acceptable taqueta de sis mesos si són de la resta del món.