A San Mamés va quedar perfectament retratat què vol dir que el Barça ha guanyat el títol del respecte futbolístic. Mentre Cristiano Ronaldo s'afartava de botifarra enmig d'una esbroncada impressionant de l'afició de l'Athletic em venia al cap què hauria passat en una situació similar amb el Barça al camp. Bé, de fet, què passarà el dia 25 al Calderón. Bé, de fet, què ha passat ja en els últims anys, perquè les trobades en finals de copa i en supercopes no han estat aïllades, sempre amb derrota basca i sempre amb esportiva convivència.

El Barça, que ha apartat els rivals de finals i títols en les últimes temporades, té molts números per focalitzar les frustracions de les aficions rivals. No ha estat així. Ha rebut reconeixements i aplaudiments arreu, fins i tot al Bernabéu (abans de Mourinho, és clar). En canvi, l'equip més odiat del món és el Madrid. Mentre a Messi l'aturen amb faltes per pura impotència i tot seguit el central de torn es disculpa, a Cristiano Ronaldo se li ha perdut el respecte.

Dimecres al vespre el Madrid va guanyar la lliga. Al campió se'l felicita, com va fer Guardiola. I si la consecució del títol ha estat més o menys neta no és ara el moment de posar-ho sobre la taula. Primer, perquè ja no s'hi és a temps. I perquè s'ha callat tota la temporada, com diu també el tècnic. I perquè no cal que ens digui que els penals arriben massa tard, tardíssim. Humanament s'entén l'alliberament del tècnic parlant de tardances i silencis. Té raó, però ara no toca.

El títol de l'orgull no es guanya de penal, ni amb trepitjades ni atemorint el contrari amb entrades criminals. Ni amb insinuacions ni escampant porqueria. Es guanya respectant el rival, el futbol, l'esport. És aixecar-se després d'una, de dues i de tres entrades al turmell i continuar jugant. És tenir la pilota com una amiga i no com un projectil rodó. És no perdre temps en cada servei de banda. És fer córrer la pilota perquè el contrari es passi el partit perseguint ombres. És no passejar-se pel centre de la ciutat amb un Lamborghini Aventador. És tenir una conducta agraïda de paraula i d'obra.

Per totes aquestes raons i unes quantes més, l'únic respecte que se li té al Madrid és pels gols que marca. A San Mamés, sense l'ésser superior a la llotja, va celebrar la lliga amb una rotllana poc unànime i mantejant Mourinho perquè no fos menys que Guardiola. Casillas i Sergio Ramos van guardar els ganivets per una nit en nom d'una lliga mentre Cristiano Ronaldo –enemistat amb tot el món menys amb la seva cuixa– projectava la impotència dels errors i del Pichichi que se li escapa contra tothom que passava per davant. El portuguès va fallar un penal que tenia aires de mofa i una ocasió cantada al final del partit i encara es pregunta per què San Mamés es reia d'ell, l'estrella del campió de lliga, de l'equip que concita més animadversions. Si algun dia troba la resposta, haurà entès què és això de l'orgull i el respecte.