Manuel Vázquez Montalbán (MVM) va morir l'octubre del 2003. Per tant, només va poder veure l'inici de l'era Laporta-Rijkaard-Ronaldinho. Un gran analista de la nostra societat, amant del Barça i del futbol no va poder, per tant, ni viure ni veure l'etapa més gloriosa del seu equip. L'any 2005, el seu fill Daniel Vázquez Sallés es va encarregar de l'edició del llibre que avui ens ocupa i que és un recull d'articles que Vázquez Montalbán va escriure sobre futbol i sobre el Barça durant tres dècades. Un recull que el mateix escriptor i periodista havia començat a fer quan el va sorprendre la mort. També havia escrit l'assaig que obre el volum i que li dóna títol: Fútbol. Una religión en busca de un Dios.

L'assaig que obre el llibre i els articles recopilats tracten el futbol des de quasi tots els punts de vista i molts continuen sent vàlids. Més encara amb la tensió que s'ha generat en aquests últims anys d'hegemonia del Barça que a Madrid no han paït. Vázquez Montalbán no va veure Messi i, per tant, no sabem si el menut argentí blaugrana podria ser el Déu que, segons ell, el futbol estava buscant, com a religió que és. Vistos els elogis que atorga a altres grans jugadors que sí que va veure jugar, és probable que Messi hagués estat la resposta a la recerca que estava fent el futbol, segons Vázquez Montalbán.

El que sí que va viure l'autor va ser l'etapa de Pep Guardiola com a jugador del Barça. Hi ha un article titulat “Adiós Guardiola, adiós Joan Gamper” en què diu que Guardiola “havia assumit molt intel·ligentment el seu paper d'emblema de la catalanitat en temps d'excessos de comunitaris i estrangeries” i que, quan va marxar, Guardiola estava “en condicions d'iniciar una nova vida esportiva lluny del cau i alleujat de l'obligació d'assumir tanta representativitat. Només les muntanyes sagrades no es cansen de ser sagrades”. Una mostra del que ens hem perdut.