Avui fa un mes que Pep Guardiola ens anunciava que plega i Sandro Rosell ens sorprenia dient que Tito Vilanova serà el nou entrenador del primer equip del Barça. Ha estat, com tothom sap, un mes prolífic en interpretacions. S'han manifestat autèntics especialistes capaços de treure conclusions a partir d'una mirada, d'un gest, d'una presumpta conversa, d'un silenci... Podríem pensar que el gran partit de divendres, el fet d'haver aconseguit catorze títols dels dinou disputats en les últimes quatre temporades i, qui sap, potser una mica de vergonya dels fins analistes i dels incontinents verbals, portaran al Barça la tranquil·litat i la pau que es mereix per tants èxits i tants elogis rebuts pel seu futbol i el seu comportament. Hi podrien ajudar les dues intervencions de Guardiola demanant, si us plau, que no l'utilitzin ni els que el van posar a la banqueta ni els que li han mantingut la confiança, dient que els estima a tots perquè el club està per damunt dels uns i dels altres. I l'Eurocopa. També hi pot ajudar el campionat europeu de seleccions, aquest que no podem jugar, període durant el qual per als mitjans forans Busquets, per posar un exemple, ja no és el centrecampista més teatrero de la millor lliga, sinó un migcentre espanyol com no n'hi ha d'altre al món. Però, malgrat tots aquests pronunciaments favorables i que encara mantindrem uns dies el record del bon comiat al millor entrenador de la història del Barça, em temo que se'ns tornarà a fer llarga l'espera fins a mitjan agost. Queda massa lluny el retorn a la competició, la supercopa d'Espanya, contra el Madrid, perquè no es torni a formar alguna tempesta. Per estalviar feina als que ja estan rumiant com destapar la caixa dels trons, em permeto suggerir tres possibles línies d'actuació. Cap d'inventada, totes fruit de l'observació i posterior interpretació d'escenes que es van produir durant la final del Vicente Calderón. Primera: cal insistir en la mala relació entre Guardiola i Tito Vilanova. No facin cas del que hagi dit el de Santpedor. Es va veure ben clar que durant tot el partit es van estar dient el nom del porc a cau d'orella a la banqueta. No es pensessin que parlaven del joc, no. I les abraçades en el gols, res. Petons a l'escenari. Segona: hi ha mal ambient entre els pesos pesants de la plantilla. Com s'explica, si no, l'agra discussió dels capitans Xavi i Puyol per veure qui recollia la copa? Va quedar clar l'afany de protagonisme de dues de les vaques sagrades de la plantilla. Mala peça al teler per a Tito. I tercera: Guardiola no està cansat. Això que s'ha buidat pel seu club és pura lírica. Només vol canviar d'aires perquè n'està tip. La prova és que va contestar ben clarament que vol anar a viure a Sao Paulo quan un periodista li va etzibar que el Brasil vol saber si serà el seleccionador de la canarinha. Veurem què ens portarà l'estiu... De moment, passem el dia amb el bon regust de la festa de celebració i comiat d'anit al Camp Nou.