Audie Norris, l'atomic dog, el Volkswagen (nom sota el qual els directius de l'època amagaven la seva identitat quan hi negociaven) fa temps que corre per Barcelona en busca de redreçar una situació econòmica difícil en una ciutat on es va sentir molt bé com a jugador. Norris va marcar una època en el Barça com cap nord-americà ha fet ni farà en aquest bàsquet tan hiperprofessionalitzat del segle XXI. Ningú –i menys un nord-americà de genolls fràgils– juga sis temporades amb el Barça ni guanya tres lligues, dues copes i dues finals a quatre –sempre amb el mur de la Jugoplastika– si a més de talent i treball no connecta amb el seu entorn. Norris ho va fer perquè era bo, perquè treballava i perquè anteposava l'equip a qualsevol circumstància, fins i tot al seu estat físic. Però Norris se'n va anar al Peristeri, després es va retirar i, excepte alguna visita puntual, no se n'havia sabut res més durant 15 anys. Al sostre del Palau hi pengen samarretes d'exjugadors notables de les seccions d'handbol i de bàsquet que, a més, tenen el dorsal retirat. Crec que se n'ha fet un gra massa amb els d'handbol (Òscar Grau, O'Callaghan, Masip, Urdangarin, Sagalés i Barrufet) i ha costat una barbaritat penjar-ne alguna (Solozábal) de la secció de bàsquet (a part de la seva, hi ha les de Jiménez, Dueñas i Epi). A mi me n'hi sobra alguna. Ara s'ha posat en marxa un corrent d'opinió que demana la retirada del dorsal 14 de Norris. Jo, que disfrutava com el primer quan guanyava majestuós els duels amb Fernando Martín en aquell primer cicle guanyador del Barça després d'anys a l'ombra del Madrid, crec que s'ha de ser molt més estricte. I no perquè l'afer Urdangarin em faci pensar que caldria que l'aspirant passi una utòpica prova d'ètica i moral. Simplement, per tenir la samarreta retirada s'ha d'arribar a la categoria de llegenda barcelonista. Navarro tindrà la seva penjada quan es retiri, amb tota justícia. El cas de Pau Gasol, si no tornés a jugar en el Barça, ja em generaria més dubtes fins i tot amb el seu historial. Si no, correm el perill de confondre estrelles amb mites. Perquè pel mateix preu podríem retirar la de Jasikevicius, que va donar proves suficients de tenir cor blaugrana.