Miracle, triple impossible. Cròniques escrites i esparracades. Tòpics a les escombraries. Potser que n'aprenguem d'una vegada. Dimecres feia 24 dies que Giorgios Printezis va anotar en l'últim segon un tir que va donar l'Eurolliga a l'Olympiacòs contra el CSKA (61-62). L'imbatible equip rus havia arribat a dominar de 19 (53-34), més o menys en el mateix moment de partit que el Madrid situava dimecres el 43-60 al Palau. I Marcelinho va fer de Printezis, amb el problema afegit que el seu tir no va ser lateral i de quatre metres, sinó un triple en cursa des de més enllà de deu. A més de provocar un esclat com només es pot viure en un desenllaç com aquest, Huertas –els seus únics punts del partit, no ho oblidem– va fer empassar-se 140 caràcters a molts esclaus de Twitter.

És possible que el desenllaç de la final de l'Eurolliga quedés enterrat en un passat llunyà per a molts, tan accelerada és la vida que vivim. Primer error. L'altre és considerar que aquella remuntada va ser un accident d'aquells irrepetibles. Com si no hi hagués mostres sobrades que l'esport està per damunt de tot pronòstic.

La raó és clara. Donant per descomptat que els rivals en una final són els dos millors –o dels dos millors– en qüestions tècniques, estratègiques i capacitats físiques, la diferència l'estableix l'estat mental. Si jugadors i tècnics de l'Olympiacòs i el Barça no haguessin estat convençuts que podien remuntar, no haurien tingut cap possibilitat. Cap, per molt malament que ho haguessin fet els rivals, per molta relaxació que s'haguessin permès.

La mentalitat és la clau de les victòries, i de les derrotes. Per això l'1-0 de dimecres té un impacte favorable per al Barça –sempre que serveixi per mantenir l'esperit competitiu– i molt negatiu per al Madrid. El “no m'ho puc creure” de Pablo Laso al final del matx és il·lustratiu.

Aquesta lectura en clau mental és un argument favorable al Barça. Però en una final a cinc partits no n'hi ha prou. Parlant de bàsquet, el Madrid va ser molt superior durant 27 minuts. Però el seu estat d'autocomplaença el va aturar. Per això, Pasqual no s'ha d'amoïnar per la mentalitat del seu equip i sí pel 8/11 triples que va arribar a acreditar el Madrid, per com impedir que Tomic rebi tan a prop del cèrcol i per assegurar el big-three de dimecres –entre Navarro, Lorbek i Mickeal van sumar 56 punts i 62 de valoració– o un altre. Podem considerar que el Madrid està tocat, que la manera de perdre li passarà factura en tota la sèrie i que el seu nivell d'encert no es pot mantenir. O podem creure que el Madrid ja es va aixecar després que el Caja Laboral el tingués contra les cordes, té més varietat de recursos que el Barça en el joc interior, uns exteriors fiables –44% en triples en els últims quatre partits– i una parella de bases amb confiança. Si triem la segona opció, ens estalviarem parlar de miracles que –creieu-me– no existeixen.