L'inici de la lluita per la presidència de la Federació Espanyola d'Atletisme que s'ha obert després del mal paper dels atletes espanyols en els Jocs de Londres no preveu cap candidat català a la successió de José María Odriozola. No és que el trobi a faltar. És una simple constatació que la federació amb més potencial tornarà a quedar al marge, sense cap de cartell, en les eleccions. No hi haurà cap, de cartell, perquè influència catalana a les candidatures segur que no en faltarà. El president de la federació catalana, Joan Villuendas, vicepresident de l'espanyola, ho va deixar clar en una entrevista en aquest diari dies enrere, en què demanava canvis profunds a Odriozola.

Tot plegat em va portar a cercar quin va ser l'últim president català de la federació espanyola d'atletisme. Primer vaig fer un exercici de memòria, dels quasi 40 anys que, com a atleta primer i com a periodista després, segueixo l'atletisme. José María Odriozola, Juan Manuel de Hoz, Alfredo Forcano i Rafael Cavero van ser els noms dels presidents de la Federació Espanyola d'Atletisme que em van venir al cap i que posteriorment vaig poder confirmar. Tampoc eren tants. I cap de català. O si més no, això era el que recordava, perquè un cop revisades les dades vaig comprovar que un d'aquests quatre personatges va néixer a Barcelona. Ja hi tornarem.

La Federació Espanyola d'Atletisme es va fundar el 1920 en el final d'un procés que les federacions catalana i basca havien iniciat el 1917 atesa la necessitat d'unificar els reglaments de les competicions. La federació catalana es va fundar el 1915. Des del 1920 fins ara, la federació espanyola d'atletisme ha tingut vint presidents i la lògica ens portaria a pensar que entre aquests vint presidents n'hi ha un grapat de catalans. Doncs no. N'hi ha dos, o un i mig, si es vol.

L'un sencer seria Josep Antoni Trabal Sans, que va ser president del 1929 al 1933 i que del 1920 al 1923 havia estat president de la federació catalana. Trabal, un metge nascut a Puigcerdà el 1896, va ser militant d'Estat Català i va ser diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya del 1931 al 1933. El mig president català va ser Alfredo Forcano, nascut a Barcelona el 1923, que als nou anys es va traslladar a Madrid, on va desenvolupar tota la seva activitat professional –enginyer naval– i atlètica, i que va ser l'últim president designat a dit durant el franquisme.

Res més. L'atletisme català ha influït de manera diferent a Madrid –normalment el president de la catalana és un dels vicepresidents–, però hem d'anar fins al 1989, en la primera elecció d'Odriozola, per trobar un cap de cartell català. Va ser Guillem Ros, president de la catalana del 1979 al 1989, que va perdre de manera contundent: 151 a 60. Mentre esperem anar tot sols com més aviat millor, a veure com es resitua la influència catalana en el futur de l'atletisme espanyol. Amb o sense Odriozola.