Dilluns el propietari de l'equip HRT va anunciar que el posa en venda. L'arribada, ara fa un any, del fons d'inversió Thesan Capital en substitució del folklòric José Ramón Carabante es va vendre com un pas cap a l'estabilitat. Les ganes, els diners –o totes dues coses alhora– els han durat un any. Nova fugida endavant per a l'equip que dirigeix Lluís Pérez-Sala i que lidera a la pista Pedro de la Rosa. També a la recerca d'estabilitat. “Estem molt orgullosos de la tasca de tot l'equip i de l'excel·lent evolució esportiva aconseguida, però ha arribat el moment que l'equip continuï creixent amb nous suports financers. Estem segurs que el potencial esportiu de l'equip és enorme i que la presència de nous inversors pot impulsar-lo exponencialment”, deia el comunicat de dilluns. Sona bé, no? La realitat, però, és probablement molt diferent i el que s'obre una nova incertesa, una altra posttermporada de paràlisi com la que ja va viure l'equip a final del 2011 i que va ser la responsable directa de tots els retards en la posada en marxa de l'equip i el monoplaça. A menys que Thesan –una societat que es dedica a comprar negocis amb problemes o en pèrdues– tingui molt ben lligada la venda, l'hivern es pot tornar a fer llarg. Abans que comencés la temporada 2012 ja van sorgir els primers rumors que Thesan es volia vendre HRT i va aparèixer el nom de Carlos Slim, el mexicà que diuen que és l'home més ric del món, responsable directe de la carrera de Sergio Pérez. Amb el Checo col·locat a McLaren i el seu lloc a Sauber probablement ocupat per un altre mexicà, Esteban Gutiérrez, no veig quin interès pot tenir Slim en el dotzè equip de la F-1.

Perquè, no ens enganyem, amb el pressupost més baix, amb un monoplaça sense evolució des de fa moltes curses, sent –amb Marussia– l'únic equip que equipa motors Cosworth –comprats a preu polític i de rendiment inferior a la resta– no es pot aspirar a cap altra cosa que competir amb Marussia, l'altre equip pobre. I cada vegada que De la Rosa –de Kartikheyan, pilot de pagament, val més no parlar-ne– ha estat al davant de Timo Glock i Charles Pic, fos en cursa o en qualificació, ha estat un petit miracle atribuïble principalment al component vocacional d'una gran part dels integrants de l'equip i a la sensibilitat tècnica i l'experiència de De la Rosa per detectar punts de millora.

Si HRT troba comprador i el futur propietari de l'equip no va sobrat de diners –probable– tindrà la temptació de prescindir de De la Rosa, que no paga per córrer sinó que cobra. I si ho fa i fitxa un segon pilot de pagament, el meu pronòstic per al 2013 serà que HRT continuarà sent l'últim de la graella, però encara a més distància del penúltim. I d'aquí a un any, el nou propietari també se n'haurà cansat i acabarem donant la raó als que pensen que en la F-1 hi ha límit pressupostari per dalt, però també per baix.