Opinió

Els clubs de les llegendes

Vull pensar que els atletes que van donar positiu en la seva carrera no tindran lloc en aquest club

La Federació Internacional d'Atletisme (IAAF) va celebrar el centenari de la seva fundació en una gala a Barcelona en què es va distingir Usain Bolt i Allyson Felix com a millors atletes de l'any. A Barcelona també es va fer la solemne creació de l'IAAF Hall of Fame (Saló de la Fama de la IAAF) destinat a honorar els atletes que hagin fet contribucions valuoses a l'atletisme, tant internacionals com en els seus països d'origen i que reuneixin una sèrie de condicions. Per poder entrar al Saló de la Fama, els atletes han d'haver guanyat dues medalles d'or en Jocs Olímpics o campionats del món, haver fet algun rècord del món i haver-se retirat com a mínim deu anys abans de seva nominació. Uns criteris que es poden anar modificant. Entre els primers 24 atletes escollits –16 homes i 8 dones– hi ha, entre d'altres, Abebe Bikila, Fanny Blankers-Koen, Sergei Bubka, Sebastian Coe, Carl Lewis, Edwin Moses, Paavo Nurmi, Jesse Owens i Emil Zatopek.

Vull pensar que els atletes que, malgrat haver estat campions olímpics i del món i/o recordistes mundials, van donar positiu en la seva carrera no tindran lloc en aquest club. Marion Jones, per exemple, va confessar que es va dopar durant un temps i va perdre el que va guanyar els anys 2000 i 2001, però conserva tres títols mundials del 1997 i 1999. O Linford Christie i Javier Sotomayor, campions olímpics i mundials i que van donar positiu en el tram final de la seva carrera. Tots tres compleixen les condicions –Marion Jones encara no fa deu anys que es va retirar– per entrar al Saló. Seran nominats? També tinc curiositat per veure si alguna atleta de la RD Alemanya –Marita Koch, Marlies Gohr, Ruth Fuchs...– és acceptada algun dia. Recordem-ho, dopatge d'estat a la RDA, proves concloents del que es feia, però un únic cap positiu en dècades.

En natació també hi ha un saló de la fama. Des del 1965. No el va crear la Federació Internacional de Natació (FINA), sinó l'Amateur Athletic Union (AAU), un organisme pluridisciplinari que va regir l'esport amateur als Estats Units durant quasi un segle fins al 1978. El 1968, 108 federacions nacionals de natació el van fer seu tot i que no depèn de la FINA. Amb seu a Fort Lauderdale (Florida), l'International Swimming Hall of Fame (ISHOF) és l'organisme que honora els nedadors. A hores d'ara, en formen part 619 persones, entre elles, Kornelia Ender, Barbara Krause, Petra Schneider, Andrea Pollack, Ulrike Richter i Kristin Otto, totes de la RDA. De la mateixa RDA que Koch, Gohr i Fuchs. La majoria van entrar a l'ISHOF abans de la caiguda del mur de Berlín (1989) i no els han fet fora. Kristin Otto, l'última de les valquíries, hi va entrar, però, el 1993. També és al saló aquàtic Rick DeMont, positiu per efedrina en els Jocs del 1972 i campió en el mundial del 1973.

Les incorporacions al Saló de la Fama de la IAAF prometen ser molt interessants.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)