José Ignacio Wert, el ministre de Cultura, Educació i Esports, sembla que ha nascut per ficar-se en embolics. No parlaré ara dels seus conflictes amb la cultura, les universitats o de l'atac al català de la llei d'educació. Només vull recordar un cas molt menor en importància que aquests, que va protagonitzar en els primers mesos del seu ministeri, el febrer d'aquest any.

Wert va ser nomenat ministre el 21 de desembre del 2011. A principi del mes de febrer va tenir lloc aquell episodi dels guinyols de Canal Plus França, en què es feia referència a diversos esportistes espanyols, com Rafa Nadal i Alberto Contador. La reacció dels afectats va ser contundent i també dels responsables polítics de l'esport espanyol, amb el ministre Wert al capdavant. “És intolerable la imputació d'un comportament antiesportiu a tot l'esport espanyol”, va dir Wert el 9 de febrer. També va parlar d'enveja francesa pels èxits espanyols i quan va estar una mica més tranquil, va dir: “Si volem ser una potència esportiva reconeguda i respectada, al marge d'excessos com els que hem vist, si volem que el nostre país sigui reconegut a l'hora d'organitzar grans esdeveniments esportius, ens hem de comprometre a fons amb la normativa antidopatge.” Quin amant de l'esport no subscriuria la frase del ministre?

Cinc dies després, Wert va anar a una conferència-coloqui a Madrid i a preguntes dels assistents, novament al voltant dels guinyols francesos, el ministre va dir: “Tenim, no fa falta dir-ho, perquè està en la més rabiosa actualitat, un problema amb el dopatge, per això intentarem, com més aviat millor, aprovar la modificació de la llei antidopatge.” L'endemà el diari Marca titulava: “Wert es fa un embolic i compromet l'esport espanyol.” Des del ministeri es va precisar que Wert es referia a l'esport en general, i no a l'espanyol, quan deia: “Tenim un problema amb el dopatge.” En un altre moment, segurament Wert hauria rebut de valent, però aquest cop se'n va sortir prou bé. Enmig del contuberni estranger, amb França al capdavant, en contra de l'esport espanyol calia tancar files. Al Marca van fer una peça editorial que van titular “Un mal dia a l'oficina”, en què es deia que Wert havia tingut un mal dia per patir un lapsus. El president del COE, Alejandro Blanco, va dir que el que Wert pretenia era recalcar la fermesa espanyola contra el dopatge. En política no es perdona, però, i el 22 de febrer, Wert va comparèixer a la comissió d'educació, cultura i esport del Congrés, on el PSOE li va demanar una disculpa pública per haver fet “un atac directe als esportistes espanyols i no defensar-los”. Wert va respondre: “No és el mateix dir que tenim un problema de dopatge que dir que tenim un problema amb el dopatge”.

Wert, acusat d'atacar Espanya i els espanyols. Quines coses! Ell, que es passejava pels Jocs de Londres amb la samarreta rojigualda de l'equip olímpic espanyol.