La importància de creure's important, la necessitat que tots hem sentit algun dia d'identificar-nos com el principi i el final de quasi totes les coses. La impertinència apareix en proclamar-ho als quatre vents, a cor què vols, ja sigui disfressat com el més vulgar dels sofistes o pontificant com un papa eminent. Es pot fer el ridícul i es pot no fer-lo, creure's important o pensar en les coses importants.

“Quan ell té la pilota a les mans sóc millor entrenador.” És la frase de la temporada. Com a mínim, té el podi assegurat. La va dir Rick Adelman després de la tornada de Ricky. Podem imaginar un entrenador europeu pronunciar una cosa així? Exacte, la resposta és no. L'NBA és la millor lliga del món i és dels jugadors. Pel dolent i pel bo. Ells en són els protagonistes. Adelman té 66 anys i moltes temporades d'experiència en la lliga. Del 1968 al 1975 com a jugador i del 1979 fins avui com a tècnic. N'ha entrenat uns quants, de jugadors. I molts de molt bons. Ni és un entrenador defensiu ni és ofensiu: simplement deixa que els protagonistes juguin. Els deixa fer i després, si cal, els corregeix. És un home tranquil, que va de ventre i que no necessita interferir en allò que l'envolta per sentir-se satisfet. Entén que la seva funció és ser un mal menor. És feliç, fa feliç a qui l'envolta i ens fa feliços als qui li donem importància.

“Anem cap a una Eurolliga tancada. No veig una altra solució.” Ho assegura Zeljko Obradovic en una entrevista a Gigantes. Si aquest és el futur, el nou format del Top 16 de l'Eurolliga que s'inicia aquest proper dijous en donarà pistes: els millors equips d'Europa jugant més partits entre ells. D'aquí n'ha de sortir un increment de públic als pavellons. I després, un augment d'ingressos per drets televisius. En la primera fase, tres dels quatre equips de la lliga Endesa han millorat públic en l'Eurolliga. El Barça ha portat 4.100 espectadors als partits de la lliga contra rivals de la part baixa. En l'Eurolliga ha pujat fins als 4.900. L'enveja és el Baskonia: 10.500 en la lliga i 11.500 a Europa. El Madrid no n'aplega tants però en puja més: 7.600 per 9.000 en l'Eurolliga. Només l'Unicaja, empetitit pel Màlaga de futbol, baixa a Europa: 5.500 entre setmana pels 6.200 en la lliga. Obradovic visiona una lliga tancada i que els equips que la juguin només disputin el play-off de les seves lligues. Mitja vida governant Europa des de l'Acròpolis el fan parlar així. Els fets són aquí l'important.

“Ara hem de fer alguns canvis i centrar-nos en la lliga italiana.” Alguns canvis en la plantilla, és clar. Sergio Scariolo s'ha superat. Fa jornades, temporades, que l'italià és incomparable. Per això tot el que té a veure amb ell només troba patró en la seva biografia. La mediocritat va néixer un dia per determinar el terme mitjà, en un sentit positiu. Però els grisos avui no cotitzen i en els nostres temps l'entenem de manera exclusiva per referir-nos a l'escassetat, en termes marcadament pejoratius. Ni en una ni en l'altra s'hi sent còmode, Scariolo, però en el millor dels casos no pot escapar a la primera entrada.

La temporada passada va accedir al Top 16 de l'Eurolliga d'un pèl i enguany haurà de seguir la fase dels bons des de casa. En l'una i l'altra edició, però especialment ara, amb una plantilla de tres parells de collons. Uns jugadors que cobren moltíssim perquè si no ho fessin jugarien a Moscou, Istanbul o Barcelona en comptes de Milà, però que a ell no li serveixen per guanyar més de tres partits a Europa ni ocupar un lloc capdavanter en la Lega. L'home que “ha complert un cicle amb la selecció espanyola” i que necessita “temps per estar amb la família” és un entrenador que es creu important i que empitjora jugadors a la velocitat de la llum.

A casa hem convingut de fa temps que si és a les nostres mans és preferible no haver-se de refiar dels que llueixen bronzejat a ple hivern. Tot el que la creença té de prejudici no iguala el que demostra l'experiència. Fets que ensenyen la perillositat de les distàncies curtes, territori on el bronzejat d'hivern ha fet sempre fortuna.