Tito ja s'està curant. A veure si tot va com cal... La mala notícia de la setmana que va alterar el futbol mundial va servir, al mateix temps, per escenificar el talent del director del futbol professional del club, Andoni Zubizarreta. L'exporter blaugrana va mostrar un discurs tan natural com cada una de les seves passes a l'hora de confegir el cos tècnic i el planter de futbolistes que formen part del primer equip del Barça. Zubi va idear la successió a la banqueta de Pep Guardiola (amb un èxit inqüestionable) i també exerceix de guardià d'una filosofia innegociable (per a la majoria) que passa, entre altres coses, per la continuïtat d'alguns jugadors molt especials, per exemple Xavi Hernández. No oblidem que la renovació del de Terrassa per l'anterior junta directiva va ser objecte de la dura crítica (en alguns moments fins i tot personal) d'alguns membres de l'actual junta. Zubizarreta és ferm en els seus plantejaments futbolístics i els resultats li estan donant la raó. Dimecres, en la roda de premsa va empetitir la figura del president, Sandro Rosell, amb un discurs convincent exercit des d'una humanitat molt destacable. No era fàcil i ho va fer sense papers ni estratègies. Simplement va parlar amb el cor en una jornada en què, permeteu-me que ho digui, no li tocava actuar de protagonista principal de la pel·lícula. La malaltia de Tito Vilanova no té res a veure amb futbol tot i que ell sigui l'entrenador del Barcelona. El maleït càncer del tècnic i les seves conseqüències sobrepassen les responsabilitats que Zubizarreta té escrites en el seu contracte i, per tant, atesa la gravetat de la situació, era esperat el discurs institucional del president. Bé, no va arribar. No importa. Zubizarreta ho va fer per ell, pel club, per tots. Un cop més l'estructura tècnica serveix de paraigua de l'entitat: el primer equip, demostrant la seva vàlua, suporta qualsevol acció i decisió del club i la direcció de futbol, exercint de portaveu. Zubizarreta hauria d'haver acompanyat el president i, fins i tot, en temes esportius, haver donat la informació necessària (Roura seria el nou responsable? S'havia trucat a Guardiola? Luis Enrique era una opció? O potser Eusebio rebria l'alternativa?) però mai assumir el lideratge en la gestió d'un dels casos més delicats de la història recent del Barça. En qualsevol cas, gràcies Andoni, per la teva exhibició.