Fotis Katsikaris serà el seleccionador rus l'estiu vinent en l'europeu de bàsquet. El seu club, el Bilbao, l'haurà de fer fora a finals de juny per una normativa de l'ACB –que potser devia tenir algun sentit que avui no li sé trobar– que impedeix que un entrenador de club sigui també seleccionador. No sé a qui volia protegir aquesta regla. Potser a l'entrenador en atur, perquè se suposa que evitant la pluriocupació es dóna feina a més tècnics. Potser als clubs ACB, perquè així s'asseguren que l'entrenador no es distreu amb menudalles com ara europeus, mundials, Jocs Olímpics i les seves fases de preparació corresponents. Potser volia evitar conflictes d'interessos. En el passat, hauríem criticat –posem-hi noms, que s'entendrà més bé– que l'entrenador del Madrid i seleccionador espanyol convoqués vuit jugadors blancs. Avui això ja no pot ser, perquè cap equip té vuit seleccionables. Podríem recelar si aquest entrenador del Madrid i seleccionador espanyol convoqués més jugadors del Barça per perjudicar la pretemporada blaugrana, o condicionés la convocatòria de –sense mirar enlloc– Rudy Fernández al fet que fitxés pels blancs i no pel Barça.

Tot això, ben entrat el segle XXI, fa riure. Perquè l'entrenador de selecció vol guanyar, convoca els millors i si fa alguna magarrufa massa evident, a l'era del twitter es veu d'una hora lluny.

Per esquivar aquesta norma del 2001, el Bilbao i Katsikaris han pactat que es desvincularan a finals de juny i, un cop acabat l'europeu, es tornaran a lligar per contracte, en un acord que parteix de la bona fe de tots plegats, perquè un cop desvinculats, tant el Bilbao com el mateix tècnic se'n podrien desdir i deixar penjada l'altra part sense cap conseqüència legal. Doncs ara va l'ACB i amenaça de no tramitar la llicència del tècnic grec per la temporada vinent. Potser no serà l'únic, si Jasmin Repesa (Unicaja) recupera la funció de seleccionador croat i més tard torna a Màlaga.

L'ACB al·lega que seria un frau de llei. Per descomptat que sí. Però m'és igual, perquè la norma no és bidireccional i, per tant, és injusta. Algú a l'ACB em pot qualificar què han estat, si no un frau a l'esperit de la norma, els quatre anys de compatibilitat de Scariolo entrenador del Khimki –per cert, amb uns quants seleccionables en l'equip– i el Milà amb la selecció espanyola absoluta? És clar, l'ACB no pot legislar sobre els tècnics que no pertanyen a clubs ACB, em respondran. Però tinc més preguntes. Realment creuen que la norma protegeix els entrenadors? Potser volen fomentar la fugida de talents a l'estranger? O, més greu encara, no deu ser que tot plegat torna a ser producte de la pugna entre l'ACB i la FEB? Respondre “sí” a aquesta última pregunta és una aposta segura. L'estiu passat Jaume Ponsarnau no va poder dirigir la selecció espanyola júnior en l'europeu, una gran oportunitat professional. Sí, he dit júnior. On era el problema?