El bàsquet ha estat sempre disposat a discutir el reglament que el regeix. Les normes hi són per complir-les, sí, però les normes estan condicionades a la revisió que demanen els temps. Ho han d'estar.

Aquest final de mes a Singapur la FIBA afrontarà l'aprovació d'un seguit de canvis per intentar que el joc esdevingui més atractiu. L'assistència als pavellons i les audiències televisives han descrit una corba descendent i pronunciada en els darrers anys, i en aquest desorbitat mercat de l'oci on l'oferta és innombrable, el renovar-se o morir és l'espasa que vigila el món.

Els canvis que es proposaran són sis. Sempre amb la intenció de dinamitzar el joc i que el bàsquet respiri. Es vol eixamplar i allargar el terreny de joc, situar el tir de tres punts als 7m25 (com a l'NBA) i tornar al salt entre dos quan la possessió no té amo. També, que cada tècnica es castigui amb un tir lliure i possessió per al contrari, que després de rebot ofensiu el rellotge de possessió es posi a 14 segons i, quan el partit entri en els darrers dos minuts de joc, que amb dues faltes d'equip n'hi hagi prou per castigar una nova falta amb dos tirs lliures. Tot plegat es posarà sobre la taula amb la intenció que entri en funcionament a partir de la temporada vinent.

Determinat el reglament, siguin quines siguin les normes, és la voluntat dels protagonistes el que acaba dibuixant un bàsquet o un altre. Ha passat sempre i continuarà passant.

“Quan et lleves al matí, tot és passat.” Svetislav Pesic és des de fa poc més d'un mes l'entrenador del Bayern. Seleccionador alemany, Pesic és un entrenador que necessita “l'estrès diari” del bàsquet per viure, i per això va acceptar l'oferta del club de Munic, encara que li signifiqués haver de renunciar al càrrec de seleccionador –l'estiu passat, una renovada i jove Alemanya va classificar-se invicta per a l'europeu a les seves ordres–. “Sempre vull demostrar-me més a mi mateix. No és tan important on treballes, sinó el que fas”, assegura el geni de Pirot.

Pesic va agafar un equip que havia de vèncer cinc partits dels set que quedaven per acabar la primera volta si volia jugar l'eliminatòria d'accés a la copa –a Alemanya el torneig és una final a quatre en què els sis millors equips de la primera volta juguen un partit entre ells per determinar els tres que la juguen al costat de l'amfitrió–. Amb sis partits n'ha fet prou per assolir l'objectiu. Després de només tres entrenaments, Pesic va debutar a la pista de l'Alba de Berlín. Va perdre 82-70. Passat aquell enfrontament en van venir quatre més, i després, quatre victòries anotant 104, 107, 123 i 104 punts. Sense pròrrogues, una mitjana de 109,5 punts a favor i 84,9 en contra. Només un dels rivals era de la part baixa de la taula. En els quatre partits l'equip va vorejar les 80 possessions i va anotar més d'1,3 punts per possessió –en l'NBA, amb 48 minuts, només Thunder (105,9 punts per partit) i Heat (103), superen els 1,3 punts per possessió–. En un equip amb sis jugadors nord-americans “als quals sempre els agrada córrer” i una rotació de 10 homes, Pesic, el tècnic que a Barcelona jugava a caminar perquè els jugadors diferencials de l'equip eren Dejan Bodiroga i Roberto Dueñas, ha tirat pel dret. Si bé en els entrenaments es treballa bàsicament la defensa –“per jugar una bona defensa necessites temps. Per jugar un bon atac, no”–, l'equip intenta jugar els partits a ritme de vertigen, amb la voluntat d'acabar els atacs dins dels primers vuit segons de possessió. A Alemanya el ritme de joc és elevat? Doncs som-hi.

No sempre és possible –el rival també juga i, en el darrer partit, a Frankfurt, el Bayern va guanyar per un humà 59-73– i, a mesura que passin els partits, la defensa agafarà el seu terreny en la cara de l'equip. Però l'exemple de Pesic i el seu Bayern ens recorda que més enllà del reglament hi ha sempre la interpretació que se'n faci i la voluntat amb què es posi en pràctica. El reglament ha de potenciar l'espectacle, però sense entrenadors que l'interpretin amb aquesta voluntat l'assistència als pavellons i les audiències televisives del bàsquet continuaran dibuixant una corba descendent i pronunciada.