Ja ho saben, aquesta nit es tancarà la quarta jornada del Top 16 de l'Eurolliga. En aquest cas, amb el Khimki-Maccabi, el Fenerbahçe-Caja Laboral i l'Olympiacòs-Montepaschi. Per l'actualitat, la tradició, la qualitat i la realitat dels clubs, un menú difícilment superable.

Després de l'Eurolliga, tots hauran d'afrontar el partit corresponent en la seva lliga. El Khimki, si els jugadors encara no han fet cames de Moscou pels nombrosos deutes que el club té amb ells, rebrà l'Enisei de Krasnoiarsk. El Maccabi visitarà la pista del Rixon, a Israel. També jugarà fora l'Olympiacòs, a la pista de l'Apollon, mentre que el Montepaschi i el Caja Laboral seran amfitrions del Reggio Emilia i el CAI de Saragossa, respectivament. Excepcionalment, el Fenerbahçe no jugarà perquè a Turquia tenen programat l'All-Star per aquest cap de setmana. Són partits de lligues diferents, però que tenen un denominador comú: tots es jugaran el dilluns. Tots menys el del Caja Laboral-CAI, és clar, que es jugarà diumenge.

És pràctica habitual en totes les lligues amb equips en l'Eurolliga jugar des d'aquesta temporada un o dos partits el dilluns. El sentit comú hi obliga perquè, físicament està més que comprovat, el descans és tan important com l'esforç per aconseguir un rendiment òptim. Per què, si la setmana continua tenint set dies, concentrar els dos partits setmanals en menys de 48 hores?

El cap de setmana passat el Barça Regal va acabar de jugar contra l'Olympiacòs passades les 10 de la nit del divendres i diumenge al migdia jugava a Madrid. Ni descans ni temps per preparar adequadament l'enfrontament. Res d'això no eximeix els jugadors de la imatge que van oferir, però creure que no va influir, i molt, en la derrota és no voler contextualitzar ni entendre les coses. A l'NBA es juguen més partits i es viatja més, se sent en ocasions, en una comparació insostenible perquè els equips de l'NBA viatgen sempre en avions privats fets a la mida de jugadors de més de dos metres i en vols xàrter. Els sembla que l'experiència del Barça del cap de setmana passat no té sentit? Esperin.

El Caja Laboral, dèiem, juga avui a Istanbul i ho fa a dos quarts de nou del vespre hora local. Sense possibilitat de tornar aquesta nit, els alabesos volaran demà cap al País Basc fent el trajecte Istanbul-Bilbao. Si tot va bé i no hi ha retards, de l'aeroport aniran amb bus fins al Buesa Arena a entrenar-se. Esperen arribar-hi cap a les cinc de la tarda. Descansar? Tindran tota la tarda de diumenge perquè el partit de la Lliga Endesa el tenen programat a les 12 del migdia, hora respectuosa i ecumènica.

Què hi ha els dilluns a la nit que impedeixi jugar-hi partits?

Dels jugadors i els entrenadors, dels protagonistes del joc, és fàcil imaginar quina seria la seva aproximació a la proposta. Hi ha més incògnites, en l'equació. Es pot pensar que no hi ha tradició d'esport, dilluns a la nit. Però admetrem que sense el propòsit per crear-ne l'hàbit no n'hi haurà mai. Intentar-ho, a més, seria una oportunitat per reparar el tractament indigne, sigui responsabilitat de qui sigui, que es fa del bàsquet a la televisió espanyola. Aquest ball d'horaris, aquest retransmetre els partits connectant dos minuts abans de començar i tallant l'emissió un minut després d'acabar, no podria esmenar-se portant el partit de TVE els dilluns a la nit?

Establint un horari fix, per exemple. A les 22.30 h? Un horari que permetés fer uns bons 15 minuts de treballada prèvia i després d'haver-ne fet promoció durant tot el cap de setmana, que és quan més hores es mira la tele. Serien partits amb un equip d'Eurolliga de protagonista, amb un interès intrínsec que, ben promocionat durant la setmana i especialment el dissabte i el diumenge, amb paciència i constància, haurien de calar. El partit dels dilluns.

Les audiències, si no es tracta d'un Barça-Madrid, ja sabem tots quines són. Amb bona voluntat, provar-ho no costaria res. Tothom en sortiria beneficiat. També Esport 3, que paga més que Televisió Espanyola i podria continuar oferint el producte els diumenges al migdia, amb calma i tranquil·litat, fent ús legítim d'un costum llargament consolidat.