Acudim a la saviesa popular perquè, cada dia més d'hora que tard, tenim una profunda necessitat de consol. Insatisfets de mena, volem respostes o, si més no, raons. Sempre. I en aquest cas, l'ancestral saviesa ens assegura que tots els camins porten a Roma.

Aquesta setmana s'ha fet oficial l'arribada de Brad Oleson al Barça Regal. Jugador nascut a Anchorage, Alaska, però que normativament, en la Lliga Endesa, té la mateixa consideració que Juan Carlos Navarro, Víctor Sada i Xavi Rabaseda. I que Àlex Abrines i Marko Todorovic, aquest darrer nat a Podgorica, Montenegro. La qüestió no és per què Anchore, Ripoll i Podgorica en algunes ocasions es poden agrupar en un mateix conjunt i en la majoria d'ocasions no –del sexe dels àngels ni la saviesa popular sap què dir-ne–. El tema és que l'arribada d'Oleson ha fet que Abrines passi a tenir fitxa del Barça B, el filial que competeix a LEB Or. És per una “qüestió burocràtica”, que des de dimecres passat té fitxa de l'equip B. Però res no canviarà: Xavi Pascual va deixar molt clar que “no jugarà ni un minut” amb el segon equip.

Navarro, Sada i Rabaseda juguen al Barça i les seves trajectòries són exemples que ens acoten perfectament la magnitud de la tragèdia, l'extrema dificultat de jugar al Barça.

El primer és un paio tècnicament superdotat, amb una qualitat innata per agafar una pilota i fer-la passar pel cèrcol. Li ha costat, però ha arribat a un punt de maduresa que li permet ser decisiu sempre que vol. Quan tenia 19 anys va posar definitivament els dos peus al primer equip i va jugar 854 minuts en 48 partits d'ACB. Generalment envoltat de grans jugadors, en ocasions de superdotats com ell, l'escorta ha trobat un espai on desenvolupar el seu talent i, després d'un any exiliat a l'NBA, va tornar per agafar definitivament i sense mitges tintes les regnes de l'entitat. I per fer-ho amb èxit. Una excepció, Navarro.

El camí de Víctor Sada ha tingut un perfil més d'alta muntanya. D'etapa reina. Va ser el 2003 quan, amb 19 anys, va entrar per primera vegada en la dinàmica del primer equip. Però la marxa de Pesic del Barça el va portar a ser un jugador sense minuts fins al 2006, i amb 22 anys va marxar a Girona. Allà hi va estar dues temporades i, amb la confiança de Pesic i Pedro Martínez, jugant minuts, fallant, encertant i disputant finals, va tornar al Barça. Tot i tenir 24 anys i aquest bagatge, fer-se un espai fins a poder ser decisiu en no pocs partits no li ha estat fàcil. Malauradament, el seu cas sembla que, cada dia més, serà també una excepció.

Podem considerar Xavi Rabaseda membre del primer equip del Barça des de l'estiu del 2011 quan va tornar amb 22 anys d'una cessió al Fuenlabrada, en què va jugar 733 minuts en 33 partits a l'ACB. Abans, va tenir aparicions mentre jugava i creixia amb el Cornellà, a LEB Plata i a LEB Or. Rabaseda és a punt de fer 24 anys i des que va tornar de l'equip madrileny ha jugat 514 minuts en 50 partits d'ACB i 250 minuts en 25 d'Eurolliga. Comença a haver-hi dubtes que el seu sigui un camí per arribar al Barça. I, malauradament, no sembla que el cas de l'aler de Ripoll acabi sent una excepció.

Un any al júnior de l'Unicaja i una temporada començant a LEB Or i acabant a l'ACB perquè, no ho oblidem, l'equip malagueny era una autèntic solar. Aquest és l'incipient trajecte d'Àlex Abrines, un jugador de 19 anys que fins ara ha jugat 147 minuts a l'ACB i 36 a l'Eurolliga amb el Barça. Si ell i Rabaseda no han jugat més és, podem estar-ne completament segurs, perquè tant Xavi Pascual com el seu cos tècnic no els veuen preparats per jugar-ne més. Tot i això, i després de l'arribada d'Oleson, assegura el tècnic que tot i entrenar amb el primer equip i poder jugar amb el segon la situació d'Abrines no canviarà. La formació de Todorovic és una altra, però al final el podem posar al mateix calaix.

Els Navarros surten molt i molt de tant en tant. I caràcters i casos com el de Sada són tremendament escassos. Potser hi ha algú que se sent còmode amb la normativa vigent, però alguna cosa falla quan els camins que porten a Roma són cada dia menys, més llargs i amb més cadàvers als marges.