Espe­rem que Enric Masip hagi estat l'últim. De fet, és que si no és l'últim, serà el penúltim, perquè de màxims exe­cu­tius espor­tius de les sec­ci­ons pro­fes­si­o­nals ja només queda Joan Creus, al bàsquet.

Tota junta direc­tiva pren deci­si­ons llo­a­bles, d'altres de dis­cu­ti­bles i algu­nes que es reve­len errònies. La junta de Joan Laporta va deci­dir, ate­nent a un cri­teri pro­fes­si­o­nal inqüesti­o­na­ble, dotar de secre­ta­ris tècnics, direc­tors espor­tius o com es vul­guin dir, les sec­ci­ons pro­fes­si­o­nals. Així, sem­pre hi havia un cri­teri de club per sobre del cri­teri d'equip, la valo­ració d'un expert que ser­via de pont, de fil­tre o de jutge entre el direc­tiu volun­tariós, però no sem­pre prou com­pe­tent en la matèria, i l'entre­na­dor del pri­mer equip que, en funció de les cir­cumstàncies i del fet que s'hi juga la feina, no sem­pre ana­litza les situ­a­ci­ons amb prou pers­pec­tiva de club. Això estava reser­vat per a Creus, Masip i Quim Paüls.

A Marc Car­mona ja no n'hi van assig­nar cap. De fet, el fut­bol sala es va con­ver­tir en secció pro­fes­si­o­nal no fa tants anys i, entre el cres­cendo cons­tant que ha vis­cut l'equip i la capa­ci­tat del tècnic per assu­mir fei­nes, no s'ha tro­bat a fal­tar. Fa un any i mig, Quim Paüls va dimi­tir en des­a­cord amb la des­ti­tució del tècnic Fer­ran Pujalte i el Barça ho va apro­fi­tar per amor­tit­zar la plaça. D'acord, deu ser que l'hoquei és un món tan reduït i tot bull en un entorn tan pro­per que l'entre­na­dor s'ho pot fer tot.

El cas d'Enric Masip és dife­rent perquè el seu con­tracte –reno­vat per Joan Laporta quan el seu man­dat ja s'extin­gia– era molt alt i res­cin­dint-lo hi ha estalvi, però és ine­vi­ta­ble pre­gun­tar-se si el desen­llaç hau­ria estat el mateix si Masip fos un home de la corda de la direc­tiva actual. Més ben dit, és lícit qüesti­o­nar-se per què Masip ha inter­vin­gut tan poc en la secció d'hand­bol en els últims temps, quan tenia con­tracte i ben pagat. I estem par­lant d'hand­bol, un esport, ara sí, de rang prin­ci­pal i de dimensió mun­dial. Que no hi con­fien? Que cobra massa? Doncs res­cissió, i al seu lloc, un altre, que per l'hand­bol està ple­na­ment jus­ti­fi­cat.

Però no. Serà Xavi Pas­cual qui ho haurà d'assu­mir tot. L'esce­nari d'avui no aguanta el que diré, però l'esport és tan evo­lu­tiu que demà ningú sap què pot pas­sar: supo­sem que vénen núvols de tem­pesta. Ningú s'ima­gina el Xavi Pas­cual secre­tari tècnic pro­po­sant a la junta direc­tiva la des­ti­tució del Xavi Pas­cual entre­na­dor. Pas­sarà, doncs, l'escena que s'havia vis­cut sem­pre i que, amb la figura de l'exe­cu­tiu espor­tiu, sem­blava feliçment superada, i el direc­tiu tor­narà a pren­dre deci­si­ons espor­ti­ves.

Queda Joan Creus, l'arqui­tecte de l'època més bri­llant del bàsquet blau­grana. No sé si qua­drar el pres­su­post de la secció ve del seu salari. Espero que no, però com que en els últims mesos he vist deci­si­ons espor­ti­ves que no acabo de poder atri­buir a Creus, m'espe­raré fins a l'estiu.