Esperem que Enric Masip hagi estat l'últim. De fet, és que si no és l'últim, serà el penúltim, perquè de màxims executius esportius de les seccions professionals ja només queda Joan Creus, al bàsquet.

Tota junta directiva pren decisions lloables, d'altres de discutibles i algunes que es revelen errònies. La junta de Joan Laporta va decidir, atenent a un criteri professional inqüestionable, dotar de secretaris tècnics, directors esportius o com es vulguin dir, les seccions professionals. Així, sempre hi havia un criteri de club per sobre del criteri d'equip, la valoració d'un expert que servia de pont, de filtre o de jutge entre el directiu voluntariós, però no sempre prou competent en la matèria, i l'entrenador del primer equip que, en funció de les circumstàncies i del fet que s'hi juga la feina, no sempre analitza les situacions amb prou perspectiva de club. Això estava reservat per a Creus, Masip i Quim Paüls.

A Marc Carmona ja no n'hi van assignar cap. De fet, el futbol sala es va convertir en secció professional no fa tants anys i, entre el crescendo constant que ha viscut l'equip i la capacitat del tècnic per assumir feines, no s'ha trobat a faltar. Fa un any i mig, Quim Paüls va dimitir en desacord amb la destitució del tècnic Ferran Pujalte i el Barça ho va aprofitar per amortitzar la plaça. D'acord, deu ser que l'hoquei és un món tan reduït i tot bull en un entorn tan proper que l'entrenador s'ho pot fer tot.

El cas d'Enric Masip és diferent perquè el seu contracte –renovat per Joan Laporta quan el seu mandat ja s'extingia– era molt alt i rescindint-lo hi ha estalvi, però és inevitable preguntar-se si el desenllaç hauria estat el mateix si Masip fos un home de la corda de la directiva actual. Més ben dit, és lícit qüestionar-se per què Masip ha intervingut tan poc en la secció d'handbol en els últims temps, quan tenia contracte i ben pagat. I estem parlant d'handbol, un esport, ara sí, de rang principal i de dimensió mundial. Que no hi confien? Que cobra massa? Doncs rescissió, i al seu lloc, un altre, que per l'handbol està plenament justificat.

Però no. Serà Xavi Pascual qui ho haurà d'assumir tot. L'escenari d'avui no aguanta el que diré, però l'esport és tan evolutiu que demà ningú sap què pot passar: suposem que vénen núvols de tempesta. Ningú s'imagina el Xavi Pascual secretari tècnic proposant a la junta directiva la destitució del Xavi Pascual entrenador. Passarà, doncs, l'escena que s'havia viscut sempre i que, amb la figura de l'executiu esportiu, semblava feliçment superada, i el directiu tornarà a prendre decisions esportives.

Queda Joan Creus, l'arquitecte de l'època més brillant del bàsquet blaugrana. No sé si quadrar el pressupost de la secció ve del seu salari. Espero que no, però com que en els últims mesos he vist decisions esportives que no acabo de poder atribuir a Creus, m'esperaré fins a l'estiu.