La lluita que­darà fora del pro­grama olímpic després dels Jocs de Rio del 2016 si l'assem­blea del Comitè Olímpic Inter­na­ci­o­nal (COI) que es farà al setem­bre rati­fica la decisió que va pren­dre dimarts el comitè exe­cu­tiu. La lluita pas­sarà a for­mar part d'un grup amb set esports més (beis­bol-soft­bol, karate, pati­natge, esca­lada, esquaix, esquí-surf i wushu) dels quals sor­tirà el que com­ple­tarà el pro­grama de 28 esports dels Jocs Olímpics del 2020.

El pro­grama dels Jocs de Lon­dres va estar for­mat per 26 esports. Segons els acords vigents sobre el pro­grama olímpic, després de Lon­dres calia for­mar un nucli base del pro­grama amb 25 esports, del qual ha estat exclòs la lluita. De cara a Rio, el pro­grama serà de 28 esports, els 25 fixos, amb l'afe­git del rugbi a 7 i el golf, que ja van ser adme­sos al seu dia i un que sor­tirà del grup esmen­tat abans de vuit esports. El comitè exe­cu­tiu triarà el mes de maig un d'aquests esports, que l'assem­blea del mes de setem­bre haurà de rati­fi­car, així com l'exclusió de la lluita.

L'exclusió de la lluita va sor­pren­dre. Mai és fàcil saber què deci­dirà i per què un col·lec­tiu tan hete­ro­geni i amb uns interes­sos tan dis­pars com el COI. Abans de la reunió, sem­blava que li toca­ria el rebre al pen­tatló modern, però també apa­rei­xien a les tra­ves­ses el bàdmin­ton, el taekwondo i el ten­nis de taula. Al final, un cop més, el pen­tatló modern, un esport que fora dels Jocs Olímpics quasi no té vida, s'ha sal­vat. Sem­pre s'ha dit que si el COI fes fora el pen­tatló modern dels Jocs seria com si un pare fes fora de casa un fill. El pen­tatló modern se'l va inven­tar el baró de Cou­ber­tin, fun­da­dor de l'olim­pisme modern, imi­tant el pen­tatló dels Jocs de l'antiga Grècia –que cer­cava el sol­dat ideal– i es va començar a dis­pu­tar als Jocs del 1912. Si a aquest pedigrí en el seu ori­gen hi afe­gim que un mem­bre influ­ent al COI com el príncep Albert de Mònaco és pre­si­dent hono­rari de la fede­ració inter­na­ci­o­nal i un altre mem­bre amb cognom de pres­tigi al COI, Joan Antoni Sama­ranch júnior n'és el vice­pre­si­dent, pot­ser tro­ba­rem el perquè de la super­vivència del pen­tatló modern.

I per què li ha tocat el rebre a la lluita? L'any 2007, quan es va apro­var que hi hau­ria un nucli bàsic de 25 esports en el pro­grama, Jac­ques Rogge va dir que un esport només podria sal­tar “per motius excep­ci­o­nals: reti­rada, cor­rupció, dopatge o dramàtica pèrdua de popu­la­ri­tat”. El COI no ha expli­cat el perquè de la seva decisió, però en la lluita no es dona­rien cap dels supo­sats motius d'exclusió. A més, la lluita és un dels esports que per­met a més països acce­dir al meda­ller. A Lon­dres van ser 29 els que ho van acon­se­guir, el segon esport més plu­ral rere l'atle­tisme. També és veri­tat que l'exclusió de la lluita suposa 18 pro­ves i 344 espor­tis­tes menys. Un fet gens menys­pre­a­ble davant el gegan­tisme a què estan abo­cats des de fa dècades els Jocs Olímpics.