El final de la reeixida trajectòria de gairebé vint anys de Gaby Cairo al Barça ha estat trist, però inevitable, ateses les circumstàncies. En un esport tan bipolaritzat com l'hoquei sobre patins, en què les diferències entre els clubs poderosos –bàsicament el Barça, en primer lloc, i a distància, el Liceo– i la resta són enormes, els resultats que havia encaixat l'equip havien estat impropis de la millor plantilla del món. A vuit punts del Liceo en l'OK Lliga, la recent i escandalosa derrota en la copa en les semifinals contra el Vendrell (3-7) va ser la gota que va fer vessar el got i que va destapar amb massa evidència les vergonyes. El grup necessita un revulsiu emocional i també tàctic, i Cairo, potser abans que el fessin fora, ha optat per servir amb bon criteri el seu càrrec en safata de plata a la directiva. L'argentí, que la temporada passada va guanyar tres títols –supercopa, copa i lliga– i que havia estat jugador i també home de club, ha presentat la dimissió, un gest que s'ha d'aplaudir. Ara, la gran pregunta és saber si el fins ara segon tècnic, Ricard Muñoz, serà capaç d'encapçalar a corre-cuita una metamorfosi necessària perquè el 6 d'abril comencen els quarts de final europeus. L'únic bàlsam per a la secció és guanyar la lliga europea que ja fa dos anys seguits que s'adjudica el Liceo.