Ja està. El Barça ja ha fet la remuntada, ha eliminat el Milan i continua viu en la lliga de campions. El somni dels culers segueix i demà sabrem contra quin equip es jugarà les garrofes en els quarts de final. El partit de dimarts va posar el punt final a tres setmanes en què el Barça ha fet com una mena de viatge en el temps per tornar a un passat que alguns, pobres il·lusos, ens pensàvem que no tornaria més. Durant aquests dies semblava que res del que havien fet la major part dels jugadors del Barça en els últims anys no havia servit de res. És llei de vida que no es pugui viure del passat, però em sembla que Messi, Xavi, Iniesta i companyia mereixien una mica més de confiança.

És fàcil dir-ho ara amb el 4-0, ja ho sé, però com que per norma general evito parlar del Barça de futbol en els meus articles i, per tant, no tinc la necessitat d'haver de jutjar dia a dia el que passa a can Barça, em sembla que estic legitimat a fer-ho. No he parlat, ni ho faré ara, de les tàctiques dels entrenadors, de la qualitat tècnica dels jugadors o de si hi posen o no la cama. Considero que els entrenadors sempre intenten aplicar les tàctiques que pensen que són les més adients per guanyar; que si un jugador és a la plantilla del Barça, i més en els darrers anys, no és perquè sí i que qualsevol esportista sempre fa tot el que pot per guanyar. El que passa és que estem parlant, encara que de vegades no ho sembli, d'esport, i hi ha mil i un factors que poden alterar els plans. D'entrada, i sense anar més lluny, un equip rival que intenta fer el mateix que el teu: guanyar. No ho farà igual, però aquest és un dels atractius d'un esport d'equip. T'agradarà més o menys com juga un rival, però la teva feina és superar-lo.

El Barça-Milan va ser un dels grans punts d'interès al país. Quan passa això sempre hi ha una reacció contrària que ens diu: “No voleu dir que exagereu? N'hi per a tant? Només és futbol. Hi ha coses més importants.” Hi ha qui diu, si fa no fa, que el futbol és la cosa més important de les coses que no tenen cap mena d'importància. No ho sé. De frases més o menys enginyoses, i ara encara més amb el Twitter, en surten moltes cada dia. El que sí que tinc molt clar és que ahir el país estava molt millor amb la classificació del Barça del que ho hauria estat amb l'eliminació. Ja sé que no tothom és del Barça i que hi ha gent fotuda amb el 4-0, però la majoria de catalans vam anar ahir a treballar –els que tenim la sort de fer-ho– amb un somriure als llavis.

Amb tot el que estem patint, en l'aspecte econòmic, social, polític, professional i personal, una alegria, un alleugerament com aquest 4-0 de Messi i companyia ajuda, i molt. Avui continuem patint per moltes coses. El 4-0 no esborra res del que passa en la societat actual. Ni el Barça ha guanyat la Champions ni el 4-0 ens ajudarà a pagar la hipoteca, però millor viure amb un somriure que amb una emprenyada monumental.