El triomf de Rafael Nadal en el torneig d'Indian Wells va ser el 22è del manacorí en els tornejos Masters 1.000, nou rècord absolut en aquesta categoria. L'eslovena Tina Maze va guanyar la copa del món d'esqui alpí que es va acabar el cap de setmana passat amb un nou rècord de puntuació: 2.414 punts. L'any 2011, Sebastian Vettel va guanyar el mundial de fórmula 1 establint un nou rècord de puntuació: 392 punts i 122 de marge respecte al segon. Tots aquests rècords esportius tenen en comú que quan els expliquem hi hem d'afegir uns quants matisos. Uns matisos no per posar-los en qüestió, sinó perquè quedi clar que estem parlant de registres que tenen una data d'inici molt, massa, recent i que no es poden comparar amb el que altres grans dels seus respectius esports van fer fa anys i panys.

Els tornejos anomenats Masters 1.000 són una categoria creada el 1990 –i que ha tingut diversos noms–, que aplega els tornejos que l'ATP –creada el 1972– considera que són els millors rere els tornejos grans –Wimbledon, Roland Garros, l'obert d'Austràlia i el dels EUA–. Que cadascú faci un petit exercici de memòria –o que entri a la Viquipèdia– i trobarà grans jugadors que ni tan sols van jugar un torneig d'aquesta mena perquè ja estaven retirats o al final de la seva carrera. Rod Laver va guanyar 200 tornejos; Jimmy Connors, 149; Ivan Lendl, 146, John McEnroe, 104, Björn Borg, 101; Ilia Nastase, 87. Quants n'haurien guanyat de l'equivalent al Masters 1.000 d'ara si haguessin existit? I no s'hi val a agafar els Masters 1.000 d'ara i mirar qui els va guanyar en els anys 1960, 1970 o 1980. Entre altres coses, perquè alguns ni existien.

Els 2.414 punts de Tina Maze en la copa del món d'esquí superen els 2.000 de Herman Maier l'any 2000. La copa del món d'esquí es va crear el 1967 i fins al 1991 s'atorgaven 25 punts per victòria. Des del 1992, se'n donen 100. Abans del 1988 no s'acumulaven tots els punts, sinó que es descartaven resultats, i el supergegant no es va començar a disputar fins al 1985. És evident, per tant, que per als grans esquiadors dels anys 1960, 1970 i 1980 era impossible arribar als 2.000 punts.

La victòria en un gran premi de fórmula 1 es premia amb 25 punts des del 2010. Del 1950 al 1960 se'n donaven 8; del 1961 al 1990, 9, i del 1991 al 2009, 10. Vettel va guanyar el 2010 amb 256 punts, el 2011 amb 392 i l'any passat amb 281. L'alemany, en poc més de cinc temporades en la fórmula 1, ja és el tercer pilot amb més punts de la història, amb 1.069, rere Michael Schumacher (1.566) i Fernando Alonso (1.382). Alain Prost, en 13 temporades i 51 victòries, en va aconseguir 798,5.

Estaria bé, doncs, que sempre que poguéssim, contextualitzéssim com més i millor possible les estadístiques esportives. En honor dels esportistes, de l'esport i de la seva història.