Notes al marge
La permanència ja és passat
L'entorn de l'Espanyol fa molts mesos que escolta la mateixa cançó dels jugadors: el primer objectiu és aconseguir els 42 punts que donen la permanència matemàtica. Ara mateix, els blanc-i-blaus sumen 39 punts i es pot dir que la salvació ja és virtual. La distància amb la zona de perill és de 13 punts, un camí sideral per començar a patir per una hecatombe. Ara toca fer un discurs més ambiciós des de la coherència. És el moment d'anar traçant objectius més meritoris. El primer, signar una volta de rècord per a l'Espanyol, que significa superar els 34 punts que va aconseguir Ernesto Valverde fa cinc anys en la primera volta del curs 2007/08. Aguirre acumula 17 partits i per superar els seus registres haurà de sumar dues victòries contra el València i el Getafe en els pròxims compromisos de lliga. Si se supera aquest obstacle, l'Espanyol tindrà el camí net per començar a somiar en Europa. Fa només quatre mesos, la possibilitat d'insinuar que els blanc-iblaus acabessin entre els deu primers era una bogeria i ja no diguem ensumar Europa. El repte és difícil, però al cap de tots els aficionats blanc-i-blaus hi ha el camí dels petits reptes quotidians: guanyar el pròxim partit, escalar posicions en la taula i superar la barrera dels 50 punts, que no s'aconsegueixen des de la primera temporada de Miguel Ángel Lotina a la banqueta (2004/05). Aquesta va ser l'última vegada que l'Espanyol va anar a Europa via la lliga. Somiar és gratis i creure en aquest equip és un deure pels mèrits que està fent.