És una estadística més, però no pas una qualsevol. D'un temps ençà, els ulls s'aturen particularment en la xifra que marca el resultat d'un partit amb un o altre jugador al camp. És el més/menys, una dada que no ho explica tot però que dóna pistes de moltes coses. Aturem-nos en la Lliga Endesa, que s'albira el final de curs i hi ha examen de matemàtiques.

Individualment, en els 15 primers llocs de la classificació veiem que hi ha fins a vuit jugadors del Madrid –Llull (+9,6), Rudy (+8,9), Mirotic (+7,6), Felipe (+6,3), Carroll (+6), Suárez (+6), Begic (+4,9) i Slaughter (+4,4)–, tres del Barça –Mickeal (+6,5), Oleson (+6,5, sent la mitjana del que feia amb el Caja Laboral i del que fa amb el Barça) i Tomic (+6)–, dos del CAI –Aguilar (+6,8) i Van Rossom (+4,9)– i un de l'Uxue Bilbao –Raül (6)– i del València –Rafa (+4,5)–. És obvi, els jugadors dels equips més ben classificats manen. Si mirem l'estadística per equips, trobem que només els 10 primers classificats anoten més punts dels que reben i, per tant, el seu més/menys és positiu. I ho veiem així, seguint l'ordre de la classificació: Madrid (+12,3), Caja Laboral (+3,6), Barça Regal (+8,3), Uxue Bilbao (+3,7), València (+3,4), Herbalife (+2,1), CAI (+4,4), Blusens (+1), Unicaja (+0,2) i Asefa Estudiantes (+1,9). Mirant en una i altra llista, podem aplicar-hi un primer factor de correcció: té més mèrit la variable que donen Aguilar, Raül, Van Rossom i Rafa que qualsevol de la dels jugadors de Madrid i Barça. Podem, encara, aproximar-nos més acuradament a l'estadística si mirem el més/menys amb relació als minuts jugats, tant col·lectivament com individualment.

Per exemple, en el cas del Madrid. Els blancs, després de 28 jornades, guanyen per una diferència mitjana de 12,3 punts. És a dir, cada minut anoten 0,31 punts més que el rival. Si agafem el +9,6 de Llull, que juga 24 minuts, ens dóna que el jugador balear té un +0,4 per minut jugat. És a dir, multiplica per 1,3 la variable de l'equip –el que més entre els seus–. Ho és també Mickeal, al Barça? No, en el cas dels blaugrana, Navarro (+9,9), que no surt a la classificació individual perquè no ha jugat els partits mínims, és el jugador que més positivament incideix en el resultat: amb ell al camp, el +0,21 per minut del Barça passa a ser un +0,43. És a dir, augmenta en 2,1 la variable i és més important que Llull en l'estadística del més/menys. També ho són Aguilar, que multiplica per 2,3, Van Rossom (x2), Rafa (x2,1) i especialment Raül López, que en els 20 minuts que juga fa que el Bilbao multipliqui per 3,3 els punts favorables respecte al rival. Com ell, i agafant tots els jugadors de la lliga que juguen un mínim de 12 minuts per partit, trobem Scheyer (x3,2), de l'Herbalife; Fernández (x3,4) i Nogueira (x3,2), de l'Asefa, i Buford (x4,5), Corbacho (x3,3) i Rodríguez (x3,3), del Blusens. Un cas particular és el de l'Unicaja, que venç per 0,2 punts per partit i que només té cinc jugadors que juguin 12 o més minuts en positiu: Zoric (+2,9), Calloway (+2), Dragic (+1,8), Fran (+0,9) i Simon (+0,4). I aquí, és clar, la incidència es dispara: Zoric, per exemple, que juga 23 minuts (+0,12/minut), multiplica per 25 la variable per minut de l'equip (+0,005). Han notat, els aficionats de l'Unicaja, si és amb Calloway, Simon, Dragic, Zoric i Fran junts que les coses van radicalment millor?

Acabem. D'entre la resta d'equips, dels que encaixen més punts dels que reben, només 5 jugadors dels que estan a l'equip des de l'inici de temporada estan en balanç positiu: Oliver i Savané, de la Penya; Donaldson i Rost, del Canàries, i Franch, del Múrcia. Amb dos casos a considerar: Josep Franch, que té un més/menys neutre (0) en un equip que globalment presenta un -5,7, i Albert Oliver, que té un +2,4 al costat del -2,6 de la Penya. És a dir, que els verd-i-negres reben 0,065 punts més dels que fan per minut malgrat que en els 21 que el de Terrassa és al camp l'equip n'anota 0,11 més que el rival. Hi ha prou matemàtica per explicar la positiva incidència d'Oliver en el joc dels de Maldonado?