Marc Gasol jugador defensiu de l'any a l'NBA? És una broma, no?

Doncs no, no ho és. El pivot dels Memphis Grizzlies va ser reconegut com a tal dimecres, exactament onze anys després que el seu germà Pau fos escollit millor debutant de la temporada. De reconeixement en reconeixement, la saga continua gravant la memòria col·lectiva a ferro roent.

Marc ha estat escollit millor defensor de la temporada per les prestacions que el seu equip, els Grizzlies, ha demostrat protegint la seva cistella. Això és així perquè, individualment, les seves xifres a nivell defensiu no són res de l'altre món. S'entén aquí que estem parlant dels rebots –i particularment dels rebots en defensa–, dels taps i de les recuperacions. De les tres accions que de manera més immediata pot fer un jugador per tal que s'eviti la possibilitat de la cistella del contrari. S'impedeix rebre punts i, a més, es retorna la possessió a l'equip, donant-li la possibilitat d'anotar. Per això parlem de rebots defensius més que no pas de rebots totals. I les xifres del Marc, dèiem, no són ni de bon tros les més brillants: 5,5 rebots a la seva anella, 1,7 taps i 1 recuperació per partit. Hi ha hagut 27 jugadors que han agafat més rebots en defensa que no pas ell, deu dels quals han estat pivots. Quan als taps, dotze homes n'han col·locat més i si ens aturem en les recuperacions en són 58 els més florits en l'estadística. En tots dos casos, hi ha sis paios que juguen a la seva posició amb millors prestacions. Què ha portat a la lliga a donar-li el guardó de millor home defensiu?

El rendiment col·lectiu de Memphis, dèiem, que ha estat l'únic equip que ha encaixat menys de 90 punts i, més acuradament, el que menys n'ha rebut per cada 100 possessions jugades. I tan o més important que això, gràcies a la solidesa defensiva els Grizzlies han acabat amb el cinquè millor balanç de la lliga: 56 victòries i 26 derrotes. Per què Marc i no, per exemple, el seu company Tony Allen, que ha acabat amb 4,6 rebots, 1,5 recuperacions i 0,6 taps i s'ha encarregat cada nit de ballar amb la més lletja del perímetre rival? Aquí les raons s'aturen en la intel·ligència i la comprensió del joc del Marc, que des de la seva posició és capaç de dirigir els companys en defensa. Interpreta bé quina defensa del bloc directe s'ha de fer, quin tipus d'ajuda cal, quin espai és necessari ocupar o quina finta és l'apropiada per incomodar l'atac del rival.

Tot això està molt bé i ens diu el que fa temps que sabem: que Marc és un jugador especial. Com deia aquell, no és ni el més alt, ni el més fort, ni el més talentós però sap com rebatre'ls a tots. El seu joc és senzill, però refinadament sofisticat, i per això desplega un bàsquet d'una enorme complexitat. Però donar-li el guardó de millor defensor és caure en el simplisme. Fer-ho és abandonar-se a la comoditat que proporciona la dictadura de les victòries. Ja ho saben, més important que fer números és guanyar. Un dia vam escriure això de “fer números” amb el teclat de les connotacions pejoratives i allà ens vam quedar, satisfets d'haver trobat una sentència en què la nostra consciència reposés plàcidament. Però sense més anàlisi, tot això és una pura fal·làcia que reposa en la creença que el jugador que individualment destaca en un equip que no té èxit no vol guanyar. O, més dauradament, que no fa millors els seus companys. Deixem de banda LeBron i els seus 6,8 rebots defensius, 1,7 recuperacions i 0,9 taps. I el fet que és l'eix en un equip refinat en les arts defensives com els Heat i que pot defensar tranquil·lament i efectivament un base, un escorta, un aler, un aler pivot i la pràctica totalitat dels pivots. O Serge Ibaka i tot el que fa als Thunder i girem la mirada en Joakim Noah, per exemple, que ha acabat amb 7,2 rebots defensius, 1,2 recuperacions i 2,14 taps. En unes variables d'esforç i desig com aquestes, algú pensa que les xifres de Noah no han ajudat a fer millors els Bulls?

Acabi com acabi la temporada dels Grizzlies, la que ha fet Marc Gasol ha estat sensacional. Amb alts i baixos, però sempre intentant fer-ho el millor que ha pogut en benefici de l'equip. Com LeBron, Ibaka, Noah i la immensa majoria de jugadors. Si la necessitat de la lliga era premiar d'alguna manera la magnífica temporada del català i també la del seu equip, n'hauria fet prou de situar-lo en el primer quintet de la lliga. Per què, amb Dwight Howard a la lluna o lesionat –o a la lluna i lesionat–, no hi hagut cap 5 millor que Marc, aquesta temporada.