Deia Ettore Mes­sina fa alguns anys, en una entre­vista a aquest diari, que “és més impor­tant com es con­fec­ci­ona l'equip a l'estiu que com s'entrena després”. I, un cop més, la sentència ha rebut l'aval dels fets. Pro­jec­tes mili­o­na­ris, pom­po­sos, han que­dat en l'oblit pel fracàs euro­peu –els exem­ples més clars han estat el Fener­bahçe i el Milà–, per­duts en la medi­o­cri­tat i en l'excusa per­ma­nent de la falta de temps per ajus­tar les seves peces. Ni ara, molts mesos més tard i inci­dint en els can­vis, són capaços de jerar­quit­zar les lli­gues dels seus països.

A Lon­dres, hi haurà tres equips que ja van ser en la final a qua­tre de l'Euro­lliga de l'edició pas­sada(Olym­piacòs, CSKA i Barça Regal) i un altre que, a la con­tinuïtat, hi ha afe­git Rudy (Madrid). En defi­ni­tiva, qua­tre equips que, a les bece­ro­les, tenien ben traçat el full de ruta, la idea del que tenien al cap fer i com fer-ho. Alguns amb un canvi de tècnic, però fent mati­sos a una plan­ti­lla cam­pi­ona; d'altres, man­te­nint el bloc i el tècnic i altres, recu­pe­rant per una segona etapa el pre­pa­ra­dor que el va con­duir a l'èxit en el pas­sat. Tots i cadas­cun d'ells han anat tei­xint una tra­jectòria i, excepte la intro­ducció de mati­sos secun­da­ris –les arri­ba­des de Xer­ma­dini (Olym­piacòs) i Papa­loukas (CSKA)–, plas­mant amb encert sobre la pista tot el que es va idear des d'una taula d'un des­patx. Si bé fer un pronòstic seria teme­rari en una cita així, par­ti­cu­lar­ment, i en una situ­ació nor­mal, el meu favo­rit seria el Barça Regal. Ningú –a la ban­queta i al par­quet– dis­posa de tanta experiència i pòsit com­pe­ti­tiu en aquesta mena de cites. El con­trol de les emo­ci­ons. Però la situ­ació no és nor­mal. No hi és Pete Mickeal.

Que no hi sigui el 33 blau­grana, baixa pel que resta del curs amb una trom­bo­embòlia pul­mo­nar, no sig­ni­fica que els de Xavi Pas­cual esti­guin des­car­tats per recu­pe­rar el cep­tre con­ti­nen­tal. Però, la seva absència suposa un pes per la incidència que té en el joc blau­grana, en apor­tació de punts i intan­gi­bles. El Barça Regal ho està tram­pe­jant com pot i ja s'ha vist, per exem­ple, que la supe­ri­o­ri­tat exhi­bida en fases prèvies de l'Euro­lliga, com a les pis­tes del CSKA i l'Olym­piacòs, no tenia res a veure amb el pati­ment de la sèrie con­tra el Panat­hi­naikòs. En l'últim mes, ha estat un altre equip. Entenc que, per donar cre­di­bi­li­tat a la com­pe­tició, es mar­quin unes pau­tes de mer­cat i uns dies límits per fit­xar o donar bai­xes. S'evita així una dis­bauxa exa­ge­rada de movi­ments que trans­gre­deixi el mateix tor­neig, allu­nyi l'afi­ci­o­nat oca­si­o­nal perquè ja no sàpiga ni qui juga amb qui i difu­mini la temp­tació de can­viar mig equip quan es juguin les gar­ro­fes per veure si sona la flauta. En el cas de l'Euro­lliga, l'últim ter­mini obert per acti­var juga­dors es va tan­car el 20 de febrer, a l'equa­dor del Top 16 i a gai­rebé tres mesos de la final a qua­tre. I Mickeal va dei­xar l'equip un mes més tard, previ al moment de màxima trans­cendència.

Però, si bé com­par­teixo l'essència d'aquesta nor­ma­tiva, crec que la seva rigi­desa no és pre­ci­sa­ment posi­tiva. Per què, com passa en el fut­bol amb les lesi­ons de llarga durada, no es pot cobrir la fitxa del juga­dor amb una baixa pro­lon­gada en l'Euro­lliga en qual­se­vol moment? Lògica­ment, cal­drien uns mínims –que fos una lesió impor­tant i que li impedís tor­nar a com­pe­tir el curs actual–, però s'hau­ria de donar la pos­si­bi­li­tat al club debi­li­tat de poder sub­mer­gir-se en el mer­cat per bus­car-li un subs­ti­tut. Després, si ho fa o no, és decisió seva. El que no pot ser és que l'equip en qüestió –en aquest cas, el Barça Regal– es trobi en una situ­ació d'infe­ri­o­ri­tat res­pecte a la resta per un fac­tor que no ha pogut con­tro­lar (malal­tia), que no depèn d'entre­nar-se més o menys, o de pla­ni­fi­car millor o pit­jor. A qui per­ju­di­ca­ria la fle­xi­bi­lit­zació de la norma? A l'espec­ta­cle, segur que no.