El temps passa i res no canvia
La 44a edició de la lliga d'hoquei sobre patins s'acaba aquest vespre i si una carambola, possible, però no probable, no ho evita, el títol marxarà de Catalunya per primer cop des de la temporada 1992/93. El Liceo de la Corunya, que té un punt més que el Barça, serà campió si fa a Lleida el mateix resultat que el Barça faci a Igualada. O sigui, que després de 19 títols consecutius guanyats per equips catalans, la lliga d'hoquei sobre patins, ara anomenada OK Lliga, tornarà a Espanya.
Té algun significat especial que no sigui un equip català el campió de la lliga espanyola d'hoquei sobre patins? Estadísticament, el títol del Liceo, si és que finalment arriba, seria el setè del seu palmarès. El Liceo ha estat subcampió en les quatre últimes edicions i potser ja li tocaria tornar a ser campió. El Liceo va néixer el 1972 dintre del col·legi Liceo La Paz de la Corunya. Un dels seus impulsors va ser l'actual president del Deportivo de la Corunya, Augusto César Lendoiro. El 1979 va pujar a la màxima categoria i el 1983 va guanyar la lliga per primer cop. En el palmarès del club gallec hi ha sis lligues, nou copes, sis copes d'Europa, dues recopes, tres copes de la CERS, sis copes Continentals i cinc copes Intercontinentals. El Liceo va ser campió d'Europa el 2011 i el 2012. És, per tant, un gran, d'abans i d'ara, de l'hoquei sobre patins. Un gran, però, que ha d'anar a buscar molt lluny de casa seva els jugadors que el puguin fer campió.
A la plantilla del Liceo campió de la lliga 1982/83, la primera de la seva història, només hi havia un jugador gallec: el porter suplent. També ho era l'entrenador, José Manuel Campos. La base de l'equip campió estava format per argentins, portuguesos, catalans i algun espanyol de fora de Galícia. Gairebé com ha estat sempre que el Liceo ha guanyat algun títol. La base de l'equip que avui pot recuperar la lliga està format per catalans –Xavier Malián i Jordi Bargalló–, argentins –Lucas Ordóñez i Matías Pascual–, un asturià –Toni Pérez– i un gallec-català –Josep Lamas, nascut a Catalunya però format en el Liceo–. El Liceo no s'ha distingit mai pel fet de tenir jugadors del planter i ha format els seus equips a còpia de fitxatges. Amb l'avantatge de la proximitat amb Portugal i el desavantatge de la llunyania amb Catalunya, els dos principals centres de producció de jugadors d'hoquei d'Europa.
Algú pot estar pensant, ara mateix: i el Barça, que ha guanyat 24 lligues –14 de les 15 últimes–, què? Que no fa el mateix, fitxar qui vol? I tant que sí! No ho ignoro, no ho nego, ni ho defenso. Igual que sóc plenament conscient que tots els clubs fitxen qui poden i que quan un de més gran els pren jugadors, ells fan el mateix amb els que són més petits, però el plantejament d'aquest article és si el títol de lliga que el Liceo pot guanyar avui canviarà alguna cosa en aquest esport pel fet que el campió passi de la mar Mediterrània a l'oceà Atlàntic. I la resposta és que no. Igual que no va canviar res el 1983, amb el primer títol del Liceo, que a hores d'ara continua sent l'únic equip espanyol campió, per sis de catalans. I que no és ni bo ni dolent que guanyi un equip no català. Que el Liceo recuperés el títol seria un fet remarcable després de 20 anys de domini català, però no alteraria substancialment el panorama de l'hoquei sobre patins a Catalunya i a Espanya. Millor, això sí, que el campió fos sempre català. Encara serà millor el dia que el campió només pugui ser català. En la lliga d'una Catalunya independent, és clar.