John Stockton és viu

La der­rota va arri­bar, és clar. En aquest cas, el cap de set­mana pas­sat en la final a qua­tre d'un cam­pi­o­nat ama­teur de bàsquet femení. A pesar de tot, però, l'equip de Spokane diri­git per Kerry Pickett havia com­ple­tat el millor tor­neig de la seva res­pec­ta­ble història. I per això Pickett estava satis­fet, igual com ho estava el seu tècnic assis­tent, John Stock­ton.

Tard o d'hora tot­hom torna. El fet es dóna ines­cru­ta­ble­ment i és el com el que fa par­ti­cu­lar cada retorn. A casa nos­tra, quan es pro­du­eix ten­dim d'entrada a la mal­fiança, a una sos­pita que només en comp­tadíssi­mes excep­ci­ons no acom­pa­nyarà totes i cadas­cuna de les anàlisis que es facin del per­so­natge en qüestió. Els exem­ples són acla­pa­ra­dors i per tots cone­guts. Aco­tar-los és inne­ces­sari. Als Estats Units, en canvi, és dife­rent. Allà el res­pecte pel pas­sat és natu­ral, forma part del joc, i l'incom­pren­si­ble és que aquells que un dia van ser els més grans es refugiïn en l'ano­ni­mat un cop la seva car­rera s'ha aca­bat. Per exem­ple l'exbase dels Jazz de Utah. Que la seva tria fos allu­nyar-se dels focus, però, no sig­ni­fica que l'ini­gua­la­ble Stock­ton no res­piri. Ho fa, és viu, i d'aquí a tres mesos el podrem tor­nar a gau­dir.

Reti­rat el 2003 i feliçment refu­giat des d'ales­ho­res a la ciu­tat de Spokane, d'on és fill, recent­ment hem sabut que el millor base pur –cal la pre­cisió?– de la història havia orde­nat, entre par­tit i par­tit, la seva car­rera a la memòria. I no només això, sinó que ens en farà còmpli­ces per, final­ment, poder conèixer alguna cosa de la per­sona que lite­ral­ment s'ama­gava rere el juga­dor, rere aquest catòlic modèlic d'arrels irlan­de­ses que con­su­mat el salt ini­cial esde­ve­nia un com­pe­ti­dor diabòlic. Serà el 28 d'octu­bre quan es publi­qui Assis­ted, un lli­bre en què Stock­ton ha pas­sat a net els seus anys com a juga­dor.

El que va començar sent un con­junt d'ano­ta­ci­ons per expli­car als seus sis fills i a la nom­brosíssima des­cendència que impe­ra­ti­va­ment vindrà, ha esde­vin­gut un lli­bre escrit per ell i cor­re­git pel Coach Pickett, el seu entre­na­dor a l'escola de secundària i que entrena avui l'equip en què juga la filla petita de l'exbase, Laura. Hi juga ella i Stock­ton, dèiem, hi fa d'assis­tent, cosa que ja havia fet des del 2009 a l'ins­ti­tut. De Spokane, només fal­ta­ria, on Laura i Lind­say, l'altra filla, van coin­ci­dir en l'equip. Una tasca que, s'ho poden ima­gi­nar i no s'equi­vo­ca­ran, ha fet des del pri­mer dia i fins avui negant a qual­se­vol peri­o­dista que se li ha apro­pat, amb els cabells tallats de la manera més clàssica cone­guda i amb aque­lla solemne clenxa que fa vint anys va gover­nar despòtica­ment la taula d'assistències en l'NBA, una clas­si­fi­cació que li per­tany pels segles dels segles. Amb pan­taló de ter­gal, les bam­bes dis­cre­tes i el polo a mida i ben plan­xat.

Que l'home més allu­nyat del sis­tema de la lliga nord-ame­ri­cana escri­gui un lli­bre obliga a la lec­tura. Encara que sapi­guem bé que no hi haurà reve­la­ci­ons que afec­tin com­panys d'equip perquè, Stock­ton n'és l'exem­ple radi­cal, la pri­va­desa per­tany només a cadascú. Però si ens hi acos­tem sabrem, segons llegíem a la premsa de Utah aquests dies, quan va enten­dre que era el moment de ple­gar, per què no sig­nava ni signa autògrafs o, per exem­ple, per què és con­trari a l'avor­ta­ment. O conei­xe­rem què feia per estal­viar diners quan era rookie i llo­gava el seu pri­mer apar­ta­ment i des­co­bri­rem també l'emoció que encara avui li causa recor­dar que ell va ser un dels esco­llits per for­mar part del Dream Team.

Sense lite­ra­tura, pla­ne­ra­ment, par­ti­ci­pa­rem de la veu d'un juga­dor extre­ma­da­ment reser­vat, sem­pre guar­nit amb aquell pan­taló curt dels anys setanta –sí, també ens explica per què el por­tava– i que, segons ha que­dat docu­men­tat, un dia va ser lloat per Mic­hael Jor­dan amb aquests ter­mes: “T'encanta jugar amb ell però odies pro­fun­da­ment enfron­tar-t'hi. Ho saps, és aquell petit fill de puta que amb el seu cos ossut i eixut et farà blo­que­jos que lite­ral­ment et dei­xa­ran fora de com­bat.”