Per desconeixença cap a la seva persona i els seus mètodes de treball, per la inexperiència professional en el futbol europeu i pels temors que la seva arribada capgirés com un mitjó l'estil de joc del Barça, el fitxatge de Tata Martino va despertar més d'un recel en l'entorn blaugrana. També que hagués estat una imposició de Messi, extrem desmentit per les tres parts implicades de manera rotunda o bé que fos un tècnic dòcil a les exigències dels jugadors o de la directiva. Els que el coneixien més, però, asseguraven que es tractava d'un entrenador amb intel·ligència i dotat d'una personalitat ben definida, que si bé seria capaç d'adaptar-se a la manera de fer del Barça, intentaria aportar el seu segell personal a un equip molt particular. Vaja, que d'entrenador de perfil baix res de res.

Des de la llotja del Camp Nou i des de la direcció esportiva se li té total confiança. Si això no fos així no s'explicaria el canvi tan rotund de posició pel que fa a la incorporació d'un central per a aquest estiu. “En la reunió que vam mantenir el mes de novembre ja vam decidir que volíem que vingués un central, una idea que vam refermar en les següents trobades que vam mantenir.” Aquestes són les paraules pronunciades per Tito Vilanova el 16 de juliol en la seva primera roda de premsa. I ho remataria de forma encara més contundent. “Segur, fitxarem un central.” En aquella mateixa compareixença, Andoni Zubizarreta tampoc tenia cap inconvenient a admetre que reforçar la posició de central era un objectiu prioritari, però reclamava calma perquè el mercat no es tanca fins al 31 d'agost. Posteriorment, Sandro Rosell també assenyalava en el congrés de Penyes que encara faltava un fitxatge i el vicepresident econòmic, Javier Faus, recalcava que per diners no caldria patir per portar el defensa desitjat, un cop descartat Thiago Silva, aquest sí, inabastable.

L'escenari, però, ha canviat radicalment per la irrupció de Tata Martino, que tindrà l'última paraula en aquest afer. Fa uns mesos totes les persones amb responsabilitats esportives al FC Barcelona consideraven molt necessari, per no dir imprescindible, el fitxatge d'un defensa central a causa dels problemes que hi ha hagut en aquesta posició en els últims anys, sobretot per les lesions. Desconeixem si el director esportiu i la directiva segueixen pensant el mateix, però el que és evident és que el cos tècnic actual no ho té gens clar. El temps donarà o traurà raons, però el que sí que cal ressaltar és el que es desprèn d'aquest canvi tan profund de posició. I és que els responsables de l'entitat creuen i confien molt en el criteri del nou entrenador, que amb pocs dies de treball ja ha estat capaç de redefinir una planificació esportiva ideada i aprovada mesos enrere. És bo que la paraula del tècnic sigui clau en les decisions que afecten l'equip que dirigeix, però en un tema en què hi havia tant consens potser és un risc massa elevat.