El mundial d'atletisme de Rússia ha estat la darrera gran cita esportiva esquitxada per una polèmica de caràcter polític. El motiu va ser la llei russa que permet la persecució de l'homosexualitat, i un ambient homòfob en aquell país que empara agressions brutals contra les persones homosexuals. Les declaracions de la llegendària saltadora de perxa Ielena Isinbàieva defensant aquesta croada contra l'homosexualitat al seu país va ser el màxim exponent de com d'arrelada està aquesta discriminació en el país que lidera Putin amb severitat. I òbviament, en alguns països va sorgir el debat sobre la necessitat de boicotejar el mundial o no.

Bé, des del meu punt de vista no crec en el boicot, perquè està plantejat sempre en clau partidista. Si apostéssim pel boicot als esdeveniments esportius com a eina de protesta, ja ens podem oblidar de cap tipus d'activitat esportiva. A Rússia per homòfobs, a la Xina per no respectar la llibertat d'expressió, a l'Estat espanyol per no admetre el dret d'autodeterminació dels pobles, als Estats Units per espiar il·legalment ciutadans de mig món, a la immensa majoria de països àrabs per conculcar els drets de les dones, a l'Índia per mantenir el classista sistema social de castes, o a l'Europa del nord per condemnar milions de ciutadans de la resta de països europeus a la misèria utilitzant el deute com a excusa per practicar l'anomenat austericidi. Gairebé en cap país es podria disputar un esdeveniment esportiu.

Per això sóc més partidari de potenciar la llibertat d'expressió dels esportistes, que del boicot. Que participin allà on es facin els Jocs o mundials pertinents, però que es puguin expressar lliurement contra qualsevol discriminació, o amb reivindicacions com ara el dret a decidir i la llibertat per a Catalunya, entre moltes altres. Aquesta seria, al meu entendre, la millor forma de lluitar des de l'esport per un món millor.