El campionat del món d'atletisme que avui s'acaba a Moscou va viure dimarts una de les seves grans jornades amb la victòria de la gran estrella local, Ielena Isinbàieva, en la final del salt amb perxa. La russa completava així un palmarès amb dos títols olímpics, dos de mundials i un d'europeu a l'aire lliure i quatre de mundials i un d'Europa en pista coberta, a més de millorar 28 vegades, entre a l'aire lliure i la pista coberta, el rècord mundial de salt de perxa. L'anunci de la retirada per ser mare, amb un més que possible retorn a l'horitzó, malgrat que ja té 31 anys, va acabar de posar emotivitat a la jornada. Isinbàieva hi va afegir una mica d'èpica amb l'intent de batre el seu rècord mundial que, no siguem ingenus, va ser més de cara a la galeria que no pas una prova seriosa de superar la marca de 5,06 metres que ella mateixa va fer l'any 2009. El comiat d'Isinbàieva va provocar una allau d'elogis per a l'atleta, que es van frenar una mica quan l'endemà va demostrar ser una fidel seguidora dels designis del president rus, Vladimir Putin.

Isinbàieva ha marcat el salt amb perxa femení. No hi ha dubte que és la millor saltadora de perxa femenina de la història. No hem d'oblidar, però, que la perxa femenina no és ni el salt d'alçada ni el salt de llargada. Es tracta d'una prova jove. La IAAF va començar a reconèixer el rècord mundial el 31 de desembre del 1994. La millor marca feta mai fins aquell moment va obrir la llista: els 4,05 metres que la xinesa Caiyun Sun havia fet el maig del 1992. La IAAF, però, no va incorporar la perxa femenina en el campionat mundial fins al 1999 i el COI no va fer el mateix en els Jocs Olímpics fins al 2000. Abans d'Isinbàieva hi ha, doncs, història en la perxa femenina, amb protagonistes que no s'han d'oblidar. Com la txeca Daniela Bartova, que va millorar deu vegades el rècord mundial durant l'any 1995, portant-lo de 4,10 m a 4,22 m, o sigui, 12 centímetres de millora. O l'australiana Emma George, que va superar el rècord mundial 12 vegades entre el 1995 i el 1999, amb una millora de 35 centímetres, de 4,25 m a 4,60 m. Bartova i George no van poder lluitar per ser campiones olímpiques el 1996 o del món el 1995 i el 1997, perquè la seva prova no es disputava ni en els Jocs ni els mundials. Bartova va ser quarta en els Jocs del 2000 quan els seus millors anys havien passat. Després va ser el torn de Stacy Dragila. La nord-americana va portar el rècord de 4,60 a 4,81 entre el 1999 i el 2001, superant-lo en vuit ocasions. També va ser campiona del món el 1999 i 2001 i olímpica el 2000. Abans d'arribar a Isinbàieva encara trobem una altra russa, Svetlana Feofanova, amb tres rècords entre el 2001 i el 2004, el primer amb 4,64 m i l'últim amb 4,88 m. Feofanova va ser campiona mundial el 2003. I aquí trobem Ielena Isinbàieva, la més gran, però no la pionera ni l'única gran saltadora de perxa de la història.