El pinyol d'aquest fruit dolç i turgent del Barça és el format per la gent que té suc i bruc. El que vol dir Pujol, Xavi, Iniesta, Messi i Busquets, aquí s'hi pot afegir els nois fets futbolistes a la Masia tipus Piqué, Pedro o Cesc, i de forma més llunyana Valdés, qui trenca l'enamorament amb els seus se n'allunya sempre, poc o molt. Ja es veurà aquesta temporada el què del bon porter que no ha volgut volar per sempre més en el cel blaugrana.

La resta és provocar una esquerda on tot és compacte i d'èxit. Res de clans brasilers, argentins ni de cap mena: cal defensar amb ungles i dents el pinyol. Per això, per més que la premsa addicta hagi callat el fet d'en Thiago o la més crítica s'hagi fet un munt de preguntes, l'aficionat se n'ha fet molt poques. De temps, però.

En passar al primer equip va dir que volia triomfar en el futbol, sense posar de manera prioritària qui l'havia polit fins a arribar al primer equip del Barça. Dol? I tant que sí, és un jugador creatiu que té un joc diferent dels migcampistes del Barça, però encara ha de menjar moltes sopes per arribar al seu nivell. Se'n volia anar? Porta oberta, no era del nucli dur del vestidor.

I siguem clars, en Tata Martino de bon principi havia de marcar el seu perfil. Ha fet bé, en pocs dies ha demostrat ser un home llest, educat, coneixedor que tot ha de girar al voltant de Messi i per aital cosa ajustarà les peces per seguir aquest viatge suprem de surf d'estar per damunt del cim del futbol del món.

El 9 Esportiu és el primer diari que ha dit que el substitut ideal d'en Xavi és Busquets. Em trec el barret davant els periodistes valents que assenyalen el que és propi de la intel·ligència. No hi ha més força que la unió i tot rau en l'eix que ho fa voltar tot i, com una bicicleta, els radis del Barça tenen anys al davant i per pair bé Neymar o qui sigui, al camp, a la banqueta o als despatxos.