Han quedat dues coses clares que estan relacionades: el Barça ha recuperat un arxiu guardat, segons la lectura tàctica del Tata Martino, i que l'any passat en l'absència del Tito Vilanova l'equip va abaixar els braços en els entrenaments, en paraules de Xavi Hernández.

Bé, no ha estat cap descoberta però està bé que, en el cas del jugador, es parli amb franquesa del que es va sospitar durant la llarga estada d'en Vilanova a Nova York, en què per una part els jugadors i per altra el cos tècnic de guàrdia, tots ells, no van estar a l'altura de la professionalitat que s'esperava.

Sí, es podrà matisar i les paraules del Xavi seran edulcorades a conveniència perquè no es cali un incendi després d'aquest sensacional 7-0 contra el Llevant, però dient, el que ara exerceix de capità, que en l'entrenament no es va treballar al nivell òptim esdevé una clara evidència que tant jugadors com el cos tècnic accidental mereixen una desaprovació. I no és la primera, especialment pel sector futbolistes.

En el cas de l'arxiu guardat, ha estat interessant escoltar un Martino humil que ha entès que si els seus jugadors recuperen l'essència del Barça de Pep Guardiola –sense desmerèixer les virtuts que va tenir el que va dirigir Tito Vilanova–, l'equip blaugrana serà invencible.

Així, l'arxiu oblidat ha estat fer èmfasi en la màxima que la defensa comença pels davanters, i que si aquests fan la pressió adient per robar pilotes, aquesta actitud es trasllada a les línies del darrere.

La prova de la recuperació de l'arxiu amagat ha estat veure un altre cop un Barça impossible de batre, amb un elevadíssim nivell de pressió, amb la qual va passar per sobre d'un pobre Llevant, delmat per les baixes, però sense arguments per poder competir contra l'equip català.

És interessant com ha entrat Gerardo Martino en aquest equip, i les petites coses que ha sabut introduir per millorar-lo. La substitució d'en Messi, que no serà la darrera, és un clar exemple que potser no tant l'entrenador, sinó el mateix jugador, s'ha adonat que la participació en tots els partits no ha de ser incompatible amb ser substituït. Diu Martino que el Messi ho ha entès, i si ha estat així mereix tot un reconeixement a un objectiu en el qual tant Pep Guardiola com Tito Vilanova es pot dir que van fracassar, fins al punt que mai no es van atrevir a provocar el jugador amb un canvi que propiciés mala maror o lectures estranyes.

El jugador, si és intel·ligent, haurà entès a la tercera que tot és compatible: jugar sempre i descansar per arribar amb les màximes condicions als finals dels objectius. L'any passat, a causa de tot un reguitzell de situacions adverses, al final la manca de rotacions va propiciar que molts jugadors arribessin al final fosos. Un d'ells, Messi.

Potser aquest també acabarà sent un arxiu amagat, el d'educar els futbolistes en el llarg termini. Amb el mundial a l'horitzó com a plat fort al final de la temporada, bé farà el Tata a fer entendre no només a Messi, sinó també a la resta, que quan un partit estigui liquidat, el que han de fer els que més minuts tinguin és anar al vestidor.