No juga Messi i sembla que no hi hagi plat a taula. Costa, això de posar una mica de seny a l'absència. Només cal que el protagonista se n'adoni i segueixi exactament el mateix camí que va fer quan va acceptar el canvi d'hàbits en la seva dieta. Fins aleshores, si algú encara ho recorda, l'argentí era procliu a les lesions musculars i els especialistes del club, que per això cobren i carreguen amb l'obligació de ser bons en el seu àmbit, van encertar de ple amb la solució idònia. A partir d'aquell moment, tot va ser bufar i fer ampolles, malgrat que ningú des de la banqueta, ni tampoc des del seu cercle íntim, fos capaç de convèncer-lo que no es poden jugar tots els minuts en un calendari tan demencial com l'actual. Ara, simplement, es tracta que torni a reflexionar i accepti el que implica el terme dosificació, no només perquè sigui any de mundial i el reclami l'orgull argentí, sinó també per la llarga carrera professional que encara li queda per fer. I aquest exercici de rumiar en profunditat també inclou renunciar a certes arbitràries exigències que comporta la seva fama, com la dèria de no fer vacances llargues i el mal costum d'acceptar partits de costellada personals per mig món, prou que cansen les obligacions i els desplaçaments constants del club que li paga. Quan hagi arribat a la conclusió del que més convé a tothom, començant per ell mateix, és de suposar que tornarem a l'esplèndida normalitat.

La resta de faramalla, prescindible, com sempre. En aquest Barça no s'acaba el món per l'absència del millor jugador de la història. La companyia no és coixa ni manca, ja han demostrat que la saben tocar. Poc ens importa la ratxa d'ensurts, podem obviar l'estadística d'aquest únic matx completat entre els darrers 25 si Leo fa bondat i aplica aquests consells que semblen de pa sucat amb oli, de simples com són. Faltarà Messi a Màlaga i no pot ser que la sensació sigui com si ens faltés l'aire. Només personalitzarem en l'estat de forma de Cesc i Alexis per no insistir en la categoria de la resta. El problema més gran, com ja és costum, és l'equip que et trobaràs al davant, disposat segons anuncia el seu peculiar tècnic a posar dos porters, l'autobús i un AVE en defensa, i que pararà aquest 4-5-1 generalitzat en tres pams de terreny i aprofitarà dues o tres arribades a la porteria de Valdés per veure si hi ha sort. Però això ja són figues d'un altre paner, problemes endèmics als quals Martino ha de trobar solució en l'obligada evolució del model Barça. Aquí rau l'autèntica clau, si filem prim. L'excessiu enrenou amb els músculs de Messi ens agafa habituats. D'aquí a dos dies haurem oblidat els oracles que avui veuen la natural absència com l'avís de les set plagues d'Egipte a punt d'arribar. N'hi ha prou amb sentit comú. De Messi i de tothom.