Un repte preciós
Sigui de qui sigui la idea, el repte d'Eusebio al Barça B és per sucar-hi pa. Una plantilla de nanos la majoria dels quals no passa de 20 anys, i encara amb alguns juvenils. A mi em sembla perfecte, ja era hora. Excepció feta d'alguns casos molt particulars, a aquesta edat hom veu si tenen o no nivell de debò per arribar al primer equip. El que dol és que no es faci en totes les seccions i tots els equips del club.
Hi ha riscos que cal assumir, entre els quals la pèrdua de categoria. Si cal un parell de jugadors més experimentats i amb més seny i físic, endavant, com s'ha fet en basquet B, però només de referència formativa i pedagògica. I el repte fins al final, intentant assegurar la permanència, i prou. Bon joc! Camp difícil i ser l'enemic a batre.
Fem-nos una reflexió. Messi, Navarro en bàsquet o Victor Tomàs en handbol arriben dalt de tot abans dels 18 anys. Ja se'ls veu el follet del crac, aquell dring de superclasse. Igual s'ha de fer amb el Barça de màxim nivell. Però ho hi manca un fet clau: el suport incondicional de la gent. El que vol dir un altre aspecte, no s'ha de dubtar de la feina que hom fa. Amb un esquema de joc únic, seria bo que fos de l'staff del Barça, o que ho fos en un futur no llunyà. El club ha de fer més evident l'actuació dels misters dels esports base a La Masia, potenciar-los molt més, fer-los visibles a la massa social. Aleshores, potser, la resposta de l'afició serà més gran.
Fa patir veure el poc ressò presencial de públic, però el seguiment per televisió és gran i l'interès de l'aficionat indubtable.
Cal ser imaginatius per dur públic als partits, i hi incloc el futbol femení, l'handbol, el bàsquet, l'hoquei i el futbol sala. La idea és que els aficionats tutelin joves promeses, perquè això és el present i el futur.
Bogeries de 100 milions d'euros les sap fer tothom, però algun dia els comptes hauran de sortir a la llum, i més d'una sorpresa apareixerà.