El pressupost anual de l'Hospital Comarcal de l'Alt Penedès (100.000 habitants) és de 30 milions d'euros, menys d'una tercera part del que costarà l'últim deliri pornofinancer del senyor Pérez. Em podeu dir: això és demagògia! Potser sí; i què?

Que el Real Madrid (per cert, ha jugat dos partits i els seus millors jugadors han estat, els dos trenzilles: Gil Manzano i el català Estrada Fernández, una autèntica calamitat!) fitxi Gareth Bale (una joia de professional sense escrúpols per haver-se revelat contra el seu club per forçar el traspàs) per 100 milions, és una indecència que respon únicament al caprici personal del seu president. Així, el senyor Pérez podrà seguir fanfarronejant que ell compra el que vol (menys Messi, i això li fa mal!); és aquell tret tan característic del caràcter castellà més ranci, encunyat en els temps aquells de la hidalguía i que va triomfar.

Potser el rei d'Espanya li va fer alguna observació respecte d'aquest tema, l'altre dia, quan el monarca caçador d'elefants va visitar el Bernabéu per saludar Raúl González (l'amic dels Ultrasur)? I ara! Aquí no passa res. Ans al contrari, són legió els vassalls de la cort florentinesca que salten a la palestra per beneir l'operació. I el primer de tots, el president mateix de la LFP, Javier Tebas, qui, al ser interrogat sobre la suposada immoralitat del cas, va respondre: “És una immoralitat comprar una cosa que no pots pagar; si el Real Madrid pot pagar aquesta quantitat importantíssima, a mi m'està bé”, i es va quedar tan ample, aquest advocat, nascut a Costa Rica, reconegut seguidor merengue, que ara va de salvapàtries del futbol espanyol i que el 2005 estava obsessionat a impedir que un Messi juvenil pogués jugar amb el primer equip. Ho recorden? (Al tal Tebas, servidor, ni aigua).

A veure, Tebas i resta de serfs voluntaris o condicionats, si ho entenem: una cosa és tenir poder adquisitiu i una altra de molt distinta és la cosa moral. Pagar 100 milions d'euros per un futbolista (que, a més a més, deu ser molt bo però encara no ha guanyat res) és un insult a l'ètica. I encara més, en els temps actuals i en un país en bancarrota com aquesta trista Espanya.

Com es pot justificar que el Real Madrid es gasti ara una quantitat tan desorbitada, quan fa quatre anys va rebentar el mercat futbolístic amb els fitxatges de Cristiano i de Kaká, finançats per Caja Madrid/Bankia (els sona l'escàndol?)?; uns fitxatges que, per tant, acabarem pagant indirectament entre tots els contribuents? Com es pot tolerar que un club de futbol d'un país en fallida total pugui afrontar un dispendi d'aquesta magnitud? Aquesta és la manera (“marca España”) de fer les coses que es vol projectar? Com es pot consentir que el senyor Pérez, de qui The New York Times (Nova York, edició 9-5-2012) va denunciar la seva mala praxi empresarial, de la qual, segons el prestigiós rotatiu, es deriva un deute privat gegantí, es dediqui a marcar paquet sense que ningú no se li quadri?

I allò del fair play financer?... Quina presa de pèl! O és que es pensen que som idiotes.