L'expectativa sobre la titularitat de Neymar ho tapa tot, i a alguns els va de conya. Abans, i segur que tornarem a veure el truc, s'emprava el tècnic d'escut per oferir el seu cap a la plebs si anaven mal dades i calia salvar el coll dels directius. Ara mateix, alguns tenen sort amb la distracció gairebé absoluta que ens brinda el reforç. Si hem d'anar per on marca el seny, ja sabrà Martino quan alinear el brasiler en l'onze inicial, i aquí s'acaba la història. Si sesegueix el curs del corrent imperant, dediquem-nos a pregar que surti de bon començament i argumentem que ja toca experimentar amb els dos fanals d'atracció per a les defenses contràries, a veure com s'apanya l'Atlético per aturar el de sempre pel mig i el nou per la banda esquerra. Costat on juga en el bàndol matalasser un defensa postís que se'n veuria un bull per aturar-lo i necessitaria ajut de l'interior en la vigilància, obvietat tàctica que podria significar un considerable maldecap per a Simeone, imaginem que conformat avui a no exigir joc ras i puntada al cap a la seva nodrida i pretoriana rereguarda per allò de jugar de visitant i no temptar la sort.

Algun dia, els rivals del Barça es poden trobar un àrbitre com cal, d'aquells que expulsen el transgressor de la llei així que se li desferma l'agressivitat. Potser sigui el moment d'experimentar amb el duet, també per la capacitat de dribbling de Neymar, antídot contra defenses numantines i arma per desbordar a còpia de talent aquestes línies contràries de nou senyors en deu metres que costa déu i ajut superar i que exigeixen sofisticació de sistema, evolució, estratègia, estudi i també imaginació, que, de moment, no es veuen per enlloc. En una altra lectura, que el posi de titular o començaran a fer pressió sobre Martino, primer, sibil·linament, després, a la brava, per recordar-li que no han gastat 57 milions en un escalfador de banqueta.

Això, centrem-nos en la titularitat de Neymar i deixarem de fixar-nos en un munt de coses que potser no convé atendre. Qualsevol dia, no ens n'adonarem, ens convidaran a tatuar-nos Qatar a la pell per demostrar la nostra fidelitat a la causa, mecenes que presenten com remei a tots els mals de caixa quan no passa de nosa ètica. Tampoc ningú pregunta per les evidents llacunes de la secretaria tècnica en matèria de reforços o què coi passa en el B, amb un nivell molt per sota de la seva qualitat. O reparar en això del Brasil, la canarinha i el president que no publica ningú per aquí, no fos cas que el poder s'empipés i el soci se n'assabentés, situació molesta per als negocis en curs. Oblidem-nos de tot: a veure si juga de titular, que no tenim cap altre problema en la vida en el seu vessant blaugrana. Que fàcil els ho posem i quants còmplices tenen!