El futbol va perdent capacitat econòmica com qui no vol la cosa. Deixant de banda el Barça i el Real Madrid, que van fent com si res, la resta dels clubs pateixen per arribar a final de mes, si és que hi arriben, i alhora perden potencial esportiu. Cada cop disposen de menys diners i, per tant, no tenen la capacitat econòmica suficient per afrontar, si els calen, fitxatges que els situarien en disposició de competir. Ara molts clubs s'han de resignar a fer projectes més realistes i ajustar els pressupostos amb propostes probablement més arriscades o renunciar a les seves figures. O simplement desaparèixer carregats de deutes. No hi ha res més a fer. Sense diners és probable que es miri cap a casa per a les incorporacions com a últim recurs.

El que passa al futbol passa a la majoria d'esports, per no dir a tots. La crisi econòmica fa perdre a la majoria d'equips els seus esportistes de referència. Miris la lliga que miris, adverteixes que molts dels esportistes destacats han fugit acceptant millors condicions, i no només econòmiques, per practicar el seu esport, i alguns viure'n. A la lliga de futbol, bona part dels equips de primera han traspassat els jugadors més destacats. Han marxat a altres lligues que ara per ara remenen més diners. Però no només el futbol ho pateix. Hi ha esports que des de fa temps han repartit generosament els seus esportistes per Europa.

L'ACB té dificultats per mantenir alguns clubs en competició i alguns clubs tenen la necessitat de rebaixar les fitxes dels seus jugadors per equilibrar els pressupostos amb els ingressos, que cada cop són menors, i alhora fer propostes que s'ajustin als quatre duros que es pensa que aconseguiran. A la lliga d'handbol s'ha perdut l'Atlético de Madrid, deixant presumiblement sense emoció la lluita pel títol. A l'hoquei sobre patins, un esport considerat amateur i amb uns calendaris que no hi acompanyen gens, també han de fer molts números per tirar endavant... Si ens fixem en l'esport femení, les lligues d'handbol i bàsquet, per exemple, han perdut les millors jugadores que volten pel món per guanyar-se la vida de fa temps.

L'esport femení s'ha vist obligat a superar adversitats molt abans i al marge de la crisi econòmica per construir projectes que reben la consideració dels aficionats puntualment i en les grans ocasions però que en el dia a dia conviuen amb ben pocs suports. Aquesta situació també la viuen bona part dels esports olímpics que apareixen cada quatre anys en un gran aparador i amb exigències que estan sovint per damunt del suport que reben els esportistes durant la seva preparació. Els recursos oficials es redueixen considerablement, tot i que aïlladament, en algunes ocasions, apareixen resultats espectaculars que no ens han de fer oblidar com s'aconsegueixen. Probablement amb l'esforç desmesurat de molts, que en moltes ocasions serveix per amagar els dèficits estructurals que pateix l'esport. Malgrat tot, no afluixen en la preparació, superant un grapat de defectes que segurament ens farien dubtar de la capacitat de tots plegats per afrontar nous reptes. I l'esport sempre n'assenyala de nous. Però és veritat que actualment s'han d'afrontar amb molts menys recursos i amb molta més imaginació. No hi ha cap altre remei. El Barça i el Real Madrid també, encara que sembli el contrari.