El fut­bol va per­dent capa­ci­tat econòmica com qui no vol la cosa. Dei­xant de banda el Barça i el Real Madrid, que van fent com si res, la resta dels clubs patei­xen per arri­bar a final de mes, si és que hi arri­ben, i alhora per­den poten­cial espor­tiu. Cada cop dis­po­sen de menys diners i, per tant, no tenen la capa­ci­tat econòmica sufi­ci­ent per afron­tar, si els calen, fit­xat­ges que els situ­a­rien en dis­po­sició de com­pe­tir. Ara molts clubs s'han de resig­nar a fer pro­jec­tes més rea­lis­tes i ajus­tar els pres­su­pos­tos amb pro­pos­tes pro­ba­ble­ment més arris­ca­des o renun­ciar a les seves figu­res. O sim­ple­ment des­a­parèixer car­re­gats de deu­tes. No hi ha res més a fer. Sense diners és pro­ba­ble que es miri cap a casa per a les incor­po­ra­ci­ons com a últim recurs.

El que passa al fut­bol passa a la majo­ria d'esports, per no dir a tots. La crisi econòmica fa per­dre a la majo­ria d'equips els seus espor­tis­tes de referència. Miris la lliga que miris, adver­tei­xes que molts dels espor­tis­tes des­ta­cats han fugit accep­tant millors con­di­ci­ons, i no només econòmiques, per prac­ti­car el seu esport, i alguns viure'n. A la lliga de fut­bol, bona part dels equips de pri­mera han tras­pas­sat els juga­dors més des­ta­cats. Han mar­xat a altres lli­gues que ara per ara reme­nen més diners. Però no només el fut­bol ho pateix. Hi ha esports que des de fa temps han repar­tit gene­ro­sa­ment els seus espor­tis­tes per Europa.

L'ACB té difi­cul­tats per man­te­nir alguns clubs en com­pe­tició i alguns clubs tenen la neces­si­tat de rebai­xar les fit­xes dels seus juga­dors per equi­li­brar els pres­su­pos­tos amb els ingres­sos, que cada cop són menors, i alhora fer pro­pos­tes que s'ajus­tin als qua­tre duros que es pensa que acon­se­gui­ran. A la lliga d'hand­bol s'ha per­dut l'Atlético de Madrid, dei­xant pre­su­mi­ble­ment sense emoció la lluita pel títol. A l'hoquei sobre patins, un esport con­si­de­rat ama­teur i amb uns calen­da­ris que no hi acom­pa­nyen gens, també han de fer molts números per tirar enda­vant... Si ens fixem en l'esport femení, les lli­gues d'hand­bol i bàsquet, per exem­ple, han per­dut les millors juga­do­res que vol­ten pel món per gua­nyar-se la vida de fa temps.

L'esport femení s'ha vist obli­gat a superar adver­si­tats molt abans i al marge de la crisi econòmica per cons­truir pro­jec­tes que reben la con­si­de­ració dels afi­ci­o­nats pun­tu­al­ment i en les grans oca­si­ons però que en el dia a dia con­vi­uen amb ben pocs suports. Aquesta situ­ació també la viuen bona part dels esports olímpics que apa­rei­xen cada qua­tre anys en un gran apa­ra­dor i amb exigències que estan sovint per damunt del suport que reben els espor­tis­tes durant la seva pre­pa­ració. Els recur­sos ofi­ci­als es redu­ei­xen con­si­de­ra­ble­ment, tot i que aïlla­da­ment, en algu­nes oca­si­ons, apa­rei­xen resul­tats espec­ta­cu­lars que no ens han de fer obli­dar com s'acon­se­guei­xen. Pro­ba­ble­ment amb l'esforç des­me­su­rat de molts, que en mol­tes oca­si­ons ser­veix per ama­gar els dèficits estruc­tu­rals que pateix l'esport. Mal­grat tot, no aflui­xen en la pre­pa­ració, superant un gra­pat de defec­tes que segu­ra­ment ens farien dub­tar de la capa­ci­tat de tots ple­gats per afron­tar nous rep­tes. I l'esport sem­pre n'asse­nyala de nous. Però és veri­tat que actu­al­ment s'han d'afron­tar amb molts menys recur­sos i amb molta més ima­gi­nació. No hi ha cap altre remei. El Barça i el Real Madrid també, encara que sem­bli el con­trari.