El lladre de penals
A Flandes no s'ho creuen. Des de dimecres, algú s'està dedicant a robar punts de penal. Ja ho sé que resulta complicat i tot d'explicar. Efectivament, hi ha algú que, des de dimecres passat, s'ha dedicat a robar exactament els punts des d'on es llancen els penals en les dues porteries de molts del camps de Flandes.
La policia, segons que explica la premsa d'allà, està desconcertada. És gent que entra als estadis i només s'emporta un tros de gespa pintada de blanc. Per què? La lliga comença aquest cap de setmana i mentre escric aquest article encara no sé com ha acabat la història. Jugaran sense punt de penal? Improvisaran algun pedaç per a tapar-los? I si cal xutar un penal, què seria millor, fer-ho sense gespa o amb?
La veritat és que d'aquelles històries que provoca excitació, gairebé estic per dir que és romàntica. El punt de penal? Entrar a un camp i robar només aquell cercle blanc situat a onze metres de la porteria?
Supose que deu ser algun tipus d'acció simbòlica, ja que de valor econòmic no crec que en tinga massa. Però seria curiós que fos alguna mena de renaixement dels opositors a la pomposament qualificada de “pena màxima del futbol”. Els historiadors expliquen que la idea del penal fou d'un irlandès i que va costar molt que fos acceptada. I relaten que els porters, els primers anys, simplement es quedaven quiets i no intervenien, com a forma de protesta. Consideraven que allò no era una manera honorable de marcar.
Seria molt divertit que fos aquesta la causa del robatori i que s'obrira de nou el debat sobre la injustícia del penal. O a l'inrevés, que es tornés a defensar el penal, com aleshores, argumentant que era la manera de crear por i contenció a uns defenses que no tenien cap mirament a l'hora de trencar la cama a algú, per tal d'impedir el gol.